La nature est un temple où de vivents piliers
Laissent parfois sortir de confuses paroles
L’homme y passe à travers des fôrets de
symboles
Qui l’observent avev des regards familiars.
Charles Baudelaire, “Correspondances”. Les fleurs du mal, 1857.
La natura parla. Posseeix una eloqüència secreta, no codificada, accessible des de l’empatia. Per a escoltar-la, per a rebre el seu ensenyament, el seu consol, cal abandonar tota prepotència, deixar les pretensions interpretatives i practicar una escolta més humil i, alhora, més atrevida. Una de les sorpreses en visitar l’espai de L’olivar de...
Biografia
Descarregar