La fascinació de Moisès Villèlia per les així anomenades cultures naturals, expressada de mil maneres al llarg de tota la seva trajectòria, va arribar al punt de motivar en ell, encara que fos episòdicament, els afanys propis d’un científic de la prehistòria, quan va escriure un breu i valuós assaig a partir dels estudis de l’extinta cultura Quitu-Cara que va realitzar durant la seva estada a l’Equador. En aquell escrit datat de 1972 trobem un document molt significatiu, per les precisions que ofereix sobre la dimensió funcional d’objectes ceràmics concrets recuperats pels arqueòlegs, però també per la seva lectura de l’ornament dels mateixos...