Esther Boix i Pons (Llers, Girona, 1927-Anglès, Girona, 2014) és un exemple de lluita i superació. Va iniciar les seves passes al món de l’art amb una pintura dura i fosca, reflex d’una societat immersa en la misèria dels anys de la postguerra: interiors humils, fam i buidor existencial. Després d’un viatge a París i –encara més important– una estada a Milà, la seva pintura fa un gir copernicà, com ho fa la seva mirada del món, molt més oberta i vitalista.
Compromesa amb la transformació social, entén la pintura com una eina de reivindicació dels drets i les llibertats individuals i col·lectives, i participa activament en iniciatives com ara Estampa Popular Catalana...
Biografia