Exposició Virtual

Josep Guinovart Guinovart

Toros, hondura y cante
Inici 17/09/2009
Exposició realitzada del 17 de setembre al 19 de desembre de 2009

Toros, hondura y cante

Tinc penjada darrere la porta del meu despatx a la universitat una frase atribuïda a Josep Pla que diu així: “Vivim en el més pur atzar”. És ben cert que la sort tot ho irriga i també que tot ho apergamina i ho desseca. Són “sorts” la de vares, la de banderilles i, per descomptat, l’atzar hi té molt a veure a l’hora d’entrar a matar el noble animal a l’arena. Arranco així atès que la temàtica taurina és la que encapçala el títol de l’exposició sobre Guinovart que té el bon criteri d’organitzar la Fundació Vila Casas a l’Espai Volart de Barcelona. Toros, hondura y cante són arguments imbricats en aquesta ocasió amb la rúbrica de Guinovart per...

llegir tot

QUADRES DE L’EXPOSICIÓ: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

A las cinco de la tarde. Homenaje a Ignacio Sánchez
1950
Pintura
Tinta sobre paper

Federico García Lorca homenatja el seu gran amic Ignacio Sánchez Mejías amb un poema dedicat al torero mort a la plaça de toros de Manzanares l’11 d’agost de 1934. El poeta andalús va ser una constant en la trajectòria artística de Guinovart, atret per les imatges que era capaç de crear gràcies a la seva obra. Aquí observem tots els elements clau d’aquell dia: la plaça de toros, un rellotge que marca les cinc de la tarda i les banyes del toro tacades de sang. El simbolisme pren, en aquesta obra, la mateixa força que tenen els versos de Lorca.

Aparato para aprender a torear
1952
Pintura
Oli sobre tela

L’estimulant recorregut pel món rural i la pintura de Benjamín Palencia fan que Guinovart canviï la seva percepció de les sensacions extretes d’aquest món real i les viscudes des d’un punt de vista intel·lectual en el món de la cultura. Aparato para aprender a torear és un meravellós exemple que anuncia un petit canvi cap a l’abstracció. La representació del toro viu construït com un aparell, del qual paradoxalment s’observa l’interior, formalitza la seva intenció d’introduir-se en una esquematització de caràcter geomètric. L’artista tracta, un cop més, els temes taurins com a pretext per buscar noves composicions.

Duende
Dibuix
Tècnica mixta sobre fusta

Guinovart no era un gran aficionat als toros, però sí que l’interessaven des d’un punt de vista plàstic, així com el valor i la passió del torero, que es juga la vida davant del toro. Aquesta mateixa idea del sentiment tràgic, dels aspectes purament emocionals, va ser la que va portar l’artista a sentir-se atret també pel cant flamenc, conegut també com a cante jondo. En aquesta obra hi trobem representades les cordes d’una guitarra espanyola amb les paraules del que podria ser un tipus de cant flamenc. La peça treballada en fusta és, un cop més, una nova forma d’expressió de Guinovart.

Guitarres Lorquianes
Escultura
Tècnica mixta sobre fusta

Lorca, un referent per a l’artista, torna a ser inspiració en aquestes peces. En un acte de deconstrucció, Guinovart torna a comunicar-se amb el seu llenguatge propi i ho fa de la forma més plàstica que pot, desmuntant guitarres. Possiblement tria aquest instrument perquè és un objecte poètic que associa amb la poesia de Lorca i també per la relació amb el cante jondo andalús. La forma de tractar els elements d’aquestes obres denota la mateixa passió que Guinovart admirava en els toreros, utilitzant la mateixa gamma cromàtica que en peces anteriors.

Sense títol
1959
Dibuix
Tinta sobre paper

Les influències de Picasso, Miró i Lorca estan presents en les creacions de l’artista dedicades a la tauromàquia; sigui d’una manera directa o indirecta, sempre podem trobar-hi alguna mena d’inspiració. La importància de l’univers taurí i la seva fascinació per l’art de la lídia manifesten que la lluita entre el toro i el cavall o entre el torero i el toro, es converteixen en els protagonistes d’un combat de sacrifici existencial. La litúrgia dels toreros a l’hora d’enfrontar-se a la corrida o el públic expectant pel duel sanguinari són escenes que Guinovart escull en aquesta sèrie de tinta sobre paper.

Portada original de la Carpeta de la Sèrie "Els Braus"
1950
Dibuix
Guaix sobre paper

Fascinat pels cartells de les corrides de toros, Guinovart dedica part de la seva obra a emular aquestes peces publicitàries amb el seu llenguatge pictòric. La seva gran aportació a aquest gènere quant a iconografia són precisament aquestes cèlebres estampes de la tauromàquia, la primera tirada de la qual es va fer el 1816. En totes, hi mostra escenes centrades en els aspectes més cruents de l’espectacle o que fan referència a altres elements típics de la cultura andalusa, com ara les guitarres espanyoles. En moltes, hi trobem la seva firma o referències a Lorca.

El toro i l'estel
1958
Pintura
Guaix sobre paper

L’estada de Guinovart a París entre els anys 1953 i 1954 li obre nous horitzons i li possibilita una nova aventura plàstica en què observarem uns canvis pictòrics del seu llenguatge. L’obra El toro i l’estel ja reflecteix aquesta llibertat de l’expressionisme al·legòric, deformant el rostre d’un toro i la representació d’un estel i les armes del torero en la part superior. De nou, un crit desesperat i un dramatisme soterrat com a metàfora del combat de la vida ens mostren una mirada brutal i ferotge del patiment de l’animal amb suaus pinzellades.