Fundació Vila Casas
MUVACC


CAT | ESP | ENG | FRA

Exposició Virtual

Jordi Fulla


Sixteen-thousand days on the roof
Inici 09/01/2019
Exposició realitzada del 22 de setembre al 18 de desembre de 2011 a la Fundació Vila Casas

SIXTEEN-THOUSAND DAYS ON THE ROOF

Jordi Fulla.

 

Ara fa setze-mil dies, el diari La Vanguardia publicava en portada una fotografia de la terra feta des de la capsula Apolo IV. Si veu a l’esquerra l’Antàrtida i per primera vegada l’home s’observava des de fora. Em va sorprendre trobar no fa gaire aquesta portada, sorprendre perquè molt del meu treball s’ha desenvolupat a partir d’aquesta mirada, perquè aquesta es la forma dels meus somnis i sobretot, perquè precisament ara fa setze-mil dies, el mateix dia, naixia jo en un punt d’aquella esfera…

 

“Per a arribar al que no saps

has d'anar per un camí que és el de la ignorància

Per a posseir el que no posseeixes

...


llegir tot

QUADRES DE L’EXPOSICIÓ: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
CAT 704 / L'OMBRE DE MES DOIGTS II
2011
Pintura
Acrílic sobre fusta

La realitat, tal com la percebem, ve determinada pel filtre de la interpretació. Recollim informació, componem el món a partir d'elements químics, energies, llums, vibracions sonores i fins i tot emoció. El mateix paisatge , el mateix entorn, pot ser totalment diferent, encara sent el mateix, només pel moment, només per nosaltres. Els jocs als quals estem sotmesos per la realitat els aplica Jordi Fulla en la seva obra. Malgrat renegar de l'hiperrealisme Fulla ens presenta elements que ens situem en la realitat, creant un entorn silenciós i reflexiu que únicament és trencat pel pensament de l'espectador.
CAT 703 / SENSE TÍTOL
2011
Pintura
Acrílic sobre fusta

El resultat pràcticament fotogràfic de les imatges evidencia aquest artifici. Renega de la tècnica per a posar-la al seu servei. Però és que el seu treball no part únicament de la representació de la realitat, sinó de com el material, tractat de determinada manera, s'assembla a un mar, a una muntanya, a un iceberg, a una gota suspesa en l'espai. Juga, igual que juga en el seu estudi amb el material, amb la nostra percepció.
CAT 705 / L'OISEAY NOIR
2011
Pintura
Acrílic sobre tela

Crea llocs en els quals col•loca la nostra visió, llocs onírics, llocs subjectes a un àpex de realitat però impossibles, llocs de repòs de la ment, que indueixen a la meditació, al buit. Com esmenta Alex Mitrani parlant de l'obra de Fulla: “L'important no és l'efecte, és l'espai mental que construeix.” Els entorns són esterilitzats en la seva majoria de qualsevol presència humana, acostant-nos a la immensitat de l'abisme. L'humà desapareix per a donar pas a una bellesa malenconiosa suspesa en l'espai. El temps no transcorre en l'obra de l'artista. Les paradoxes visuals apareixen a manera de joc en un instant contingut.
CAT 706 / GOLDFISH
2011
Pintura
Acrílic sobre fusta

L'artista parla d'eliminar el rastre humà fins i tot en la producció, l'aerògraf, condicionat per l'aire i la volatilitat del pigment elimina el traç. La grafia de l'artista desapareix simplement per a aparèixer en alguns dels seus esbossos en forma de lletra. Però la identitat no desapareix mai per complet i la trobem en la repetició d'elements, mars, roques, gotes d'aigua suspeses i en les bombolles que ronden fràgils, a vegades fins i tot premonitòries de la seva pròpia experiència vital.
-
Pintura
Acrílic sobre fusta

Com ho va ser també a la seva manera l'aparició de la primera fotografia presa des de l'espai de la terra el dia del seu naixement. En aquesta fotografia es materialitzava d'una banda la primera confirmació d'allò que s'havia intuït i per un altre es congregaven quatre elements bàsics que passarien a formar part dels recursos representats en l'obra de l'artista: aigua, aire, foc i terra. I dic premonitori perquè aquesta imatge, des de l'exterior per a veure l'interior és en certa manera la forma d'observar i treballar que té Fulla. La contemplació exterior, reflexiva, pausada per a després acabar configurant un microcosmos detalladament. I és que l'artista treballa sempre des del retir i la solitud que li proporciona el seu estudi. La reflexió davant la pintura que realitza es palpa en un resultat que és, al seu torn, reflexiu i pausat.
-
Multidisciplinar


Els elements s'interrelacionen entre ells i es contraposen. La bombolla a través de la qual mirem (com aquesta visió condicionada per una lent) l'iceberg, que al seu torn el preserva sota la fragilitat d'un simple cop d’alè. Les muntanyes ingràvides, les xarxes que es modelen per a deixar pas a un iceberg lluminós. O un extens mar japonès que cobreix en una perspectiva gairebé escenogràfica teatral les muntanyes nevades. Un mar amable, reflexiu, ordenat, decoratiu que cobreix feroç unes muntanyes tempestuoses.
-
Dibuix


Quan dibuixar forma part de la necessitat vital de l'artista i al seu torn de la seva manera de comprendre el món, trobem un treball sense pretensió. La resistència radica a seguir quan no hi ha motius per a fer-ho. El propi artista afirma que “estar fent una cosa que no serveix per cap de bestiar em sembla tremendament útil, per això m'agrada" amb cert rastre del pensament de d'E. Cioran quan sentència: "el fet que la vida no tingui cap sentit és una raó per viure, l'única en realitat". Pinzellades de pessimisme o catastrofisme que acaben convertides en un leit motiv de continuar sempre fent, reinventant, treballant, perquè no hi ha meta a la qual arribar. La fi és la creació en si mateixa.
-
Dibuix


Els rastres d'aquest pensament, lligats a una admiració pel pensament japonès el trobem en la repetició de grafies, línies, elements, que s'han realitzat a manera de mantra físic. En la solitud del seu estudi l'artista repeteix, ralla, traça sobre algunes de les seves obres, milers de línies, amb un pols pràcticament sense trontollar, només per a atorgar determinada vibració a l'obra, només per a convertir l'acte de pintar/dibuixar, en un plaer, només per a entrar en un estat de meditació que únicament és assolible quan el nostre cos es troba repetint de manera autòmat un moviment, un acte. En aquest moment mateix és quan el fet de pintar es converteix a existir. Quan la pintura es converteix en una fi en si mateix. En un acte de resistència.
-
Dibuix


L'obra de Fulla part de la pròpia reflexió cap a l'estètica, el pensament i acte de pintar en si mateix. El resultat és el que percebem com aquests paisatges impossibles, poètics i solitaris. Amb un missatge clar escrit en un dels dibuixos de la mostra: “HE DESITJAT ESTAR EN UN ALTRE LLOC DES DEL MOMENT MATEIX EN què VAIG SABER QUE EXISTIEN ALTRES LLOCS”
Exposició als espais Volart
2011



Exposició als espais Volart



Exposició als espais Volart



Exposició als espais Volart



Exposició als espais Volart



Exposició als espais Volart



Exposició als espais Volart



Exposició als espais Volart



Exposició als espais Volart







MUSEUS FÍSICS DE LA FUNDACIÓ PRIVADA VILA CASAS:
BARCELONA

ESPAIS VOLART
Exhibicions temporals Art Contemporani

Espai Volart
BARCELONA

MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura contemporània

Can Framis
PALAFRUGELL

MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario
TORROELLA DE MONTGRÍ

MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra



© 2015 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia