CAT | ESP | ENG | FRA
Facebook Twitter Youtube Pinterest Youtube Linkedin Foursquare

Exposició Virtual


Saudades de Sâo Paulo
Inici 23/03/2020
Exposició celebrada de l'1 de febrer al 3 de maig de 2020.

Aquesta exposició és un homenatge a l'obra fotogràfica de Palmira Puig i Marcel Giró, alhora que un record a la trajectòria vital d'una parella extraordinària.

 

Els conflictes bèl·lics que van assolar Europa en el decurs del segle XX van provocar l'exili de nombrosos creadors de diverses disciplines, com ara la fotografia, a països d'Amèrica Llatina. Aquest és el cas de Marcel Giró (Badalona, 1913-Mira-sol, 2011) i Palmira Puig-Giró (Tàrrega, 1912-Barcelona, 1978), els quals es van exiliar al Brasil, on van viure fins el 1978. Ambdós van participar molt activament en l'avantguarda fotogràfica brasilera.

En una primera fase de l'estudi de l'Arxiu Giró, únicament...


llegir tot

QUADRES DE L’EXPOSICIÓ: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Palmira Puig. Sense títol (Marcel Giró)
1950
Fotografia
Fotografia vintage. Gelatina de plata sobre paper.

Toni Ricart, nebot de Marcel Giró i de Palmira Puig, al qual devem l’existència de la col·lecció, em va explicar una història que li va dir son oncle. Goso resumir i emprar una certa llicència poètica en la transcripció de les paraules. El mestre li va donar tres consells al pupil. El primer: tanca els ulls a la foscor. En teoria, parlava del laboratori fotogràfic o, fins i tot millor, es referia a la plena consciència i la memòria corporal, elements realment importants en la creació fotogràfica. El segon: treu la línia de l’horitzó del centre de les fotografies. El tercer: agafa aire a velocitats altes o baixes. Simbòlicament, aquesta tríada resumeix el procés creatiu del fotògraf.
Palmira Puig. Sense títol (Palmira Puig i Marcel Giró)
1950
Fotografia
Fotografia vintage. Gelatina de plata sobre paper.

Marcel Giró provenia d'una família del sector tèxtil català. Es va formar a l'Escola d'Indústria de Terrassa i es va mobilitzar com a voluntari del Regiment Pirenaic, que depenia de la Generalitat de Catalunya. Això no obstant, en els inicis de la Guerra Civil espanyola, l'any 1937, es va exiliar i va travessar els Pirineus a peu des de Berga fins a França. El 1940 va aconseguir viatjar fins a Colòmbia, on va engegar amb dos companys un petit negoci tèxtil. L'any 1942, finalment, Marcel Giró i Palmira Puig van poder casar-se, per poders, i es van retrobar a Colòmbia. Posteriorment es van instal·lar a São Paulo el 1948.
Marcel Giró. Sense títol (Palmira Puig)
1950
Fotografia
Fotografia vintage. Gelatina de plata sobre paper.

Palmira Puig va néixer al si d'una família culta i d'alt nivell intel·lectual, la qual cosa li va permetre d'accedir a una alta educació i tenir al seu abast enriquidores referències culturals. A aquest context hem de sumar la tasca política del seu pare com a diputat de les Corts Nacionals. Palmira va estudiar Peritatge Mercantil i durant la Guerra Civil va col·laborar molt activament amb la Generalitat de Catalunya. En acabar la contesa, la casa familiar de Tàrrega va ser requisada i la biblioteca del seu pare llançada per la finestra. Palmira es va instal·lar amb una part de la seva família a Barcelona, on romandrà fins que l'any 1942 podrà sortir del país i reunir-se amb Marcel a Colòmbia.
Palmira Puig. Sense títol (Marcel Giró)
Fotografia
Fotografia reprint. Impressió amb 12 tintes pigmentades sobre paper Baryta.

Marcel Giró. Sense títol
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Impressió amb 12 tintes pigmentades sobre paper Baryta.

Palmira Puig. Vendedora de flores
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Impressió amb 12 tintes pigmentades sobre paper Baryta.

L’obra de Palmira Puig s’articula també a partir de l’experimentació i audàcia en el tractament que dona a les seves imatges en blanc i negre. El corpus més important de les seves fotografies es caracteritza per la poesia i l’elegància de les seves natures mortes, paisatges i retrats. La importància que atorga a la figura humana i el seu entorn s’inscriuen en el nou figurativisme, que va sorgir a finals dels anys 50 al si de l’Escola Paulista. Les seves imatges, realitzades amb una gran discreció, ens apropen a la quotidianitat dels mercats i els seus habitants. Nens, venedores de flors i vells que tan sols ocasionalment miren a càmera i que ella fixa amb el seu objectiu. No són únicament retrats d’algú, sinó un producte de la seva voluntat. Concedeix una gran interès formal a retratar el seu entorn i una enorme tendresa en l’observació dels seus gests i tasques.
Palmira Puig. Sense títol
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Impressió amb 12 tintes pigmentades sobre paper Baryta.

Ambdós dediquen un especial interès a l’anomenada “fotografia humanista”, molt poc tractada per la resta dels fotògrafs integrants del Foto Cine Clube Bandeirante. Van ser pràcticament els únics que van fotografiar les faveles i els seus habitants, els nens i els vells. No només volen plasmar les condicions en què hi viuen. Ens mostren, amb gran dignitat, les seves mirades, la seva bellesa i elegància. La capacitat de resistència que transmeten, ésser capaços de poder viure vides felices, i aquí rau la intenció política de les seves fotografies.
Palmira Puig. Sense títol
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Impressió amb 12 tintes pigmentades sobre paper Baryta.

Palmira Puig. Comportas
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Impressió amb 12 tintes pigmentades sobre paper Baryta.

Palmira Puig. Estudo
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Impressió amb 12 tintes pigmentades sobre paper Baryta.

Palmira Puig. Enchente
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Impressió amb 12 tintes pigmentades sobre paper Baryta.

Marcel Giró. Sense títol
1930
Fotografia
Fotografia vintage. Gelatina de plata sobre paper.

Les primeres fotografies de Giró daten de la dècada dels anys 30, abans de la Guerra Civil, i moltes van ser realitzades al Pirineu català. La major part són paisatges i detalls de muntanyes i llacs. Un bon nombre d'aquestes fotografies –com la sèrie de les proes d'embarcacions d'esbarjo– mostren ja una mirada especial vers l'abstracció, un aspecte recurrent a tota la seva obra posterior.
Marcel Giró. Sense títol
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Tintes pigmentades sobre paper HP Matte-Litho-realistic.

Palmira Puig, a banda de la seva pròpia aportació com a fotògrafa, va ser un referent essencial a tota l'obra de Marcel Giró. En la seva producció artística inspira molts dels seus retrats més famosos. En les seves fotografies més experimentals, la presència de la seva figura és la referència en l'escala de l'objecte fotografiat. Palmira i Marcel obren el seu propi estudi a São Paulo l'any 1953. L'Estúdio Giró esdevindria un dels estudis de fotografia publicitària més importants del Brasil i es va mantenir en actiu fins el 1978, quan van decidir retornar a Espanya. La implicació de Palmira Puig en la tasca publicitària de l'Estúdio Giró feia que el seu criteri resultés sempre determinant per a l'aprovació final de les obres.
Marcel Giró. Sense títol
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Tintes pigmentades sobre paper HP Matte-Litho-realistic.

La seva obra no es va alliberar totalment de la responsabilitat documental, forjada en les vivències del període d’entreguerres. Fins i tot quan és absorbit per les formes, per les geometries i per altres experimentacions del modernisme de l’Escola Paulista –així es va anomenar el moviment que va sorgir al Foto Cine Clube Bandeirante–, les seves fotografies mostren la preocupació d’aquesta generació de fotògrafs per documentar les transformacions de les ciutats, la industrialització, la modernitat, com varen fer Paulo Pires, José Yalenti, Ademar Manarini, Eduardo Salvatore, Gaspar Gasparian i d’altres membres del FCCB.
Marcel Giró. Sense títol
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Tintes pigmentades sobre paper HP Matte-Litho-realistic.

Marcel Giró posa en les metròpolis en creixement el focus principal de les seves obres. És amo d’una unitat formal significativa. Fins i tot a les ombres més dures, en la geometria més freda, en els contrastos menys subtils, sempre hi ha una delicadesa que va més enllà de les seves fotografies. Aquesta mirada acurada li permet de realitzar obres singulars que s’originen en allò que és banal i quotidià, com les taules –o allò que aparenten ser les taules–, que configuren el que podria ser la representació d’un storyboard d’un espectacle de dansa.
Marcel Giró. Esboço
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Tintes pigmentades sobre paper HP Matte-Litho-realistic.

El Foto Cine Clube Bandeirante, fundat l'any 1939, va ser un moviment i una agrupació força important internacionalment, que va començar a posar en qüestió el pictorialisme i a integrar l'estètica moderna en la fotografia brasilera. Alguns dels seus membres van ser Thomaz Farkas, Eduardo Salvatore, Geraldo de Barros, Rubens Teixeira Scavone, German Lorca, José Oiticica Filho i Gaspar Gasparian, entre d'altres. L'any 1950 marca el moment en què els fotògrafs vinculats al Foto Cine Clube Bandeirante van començar a trencar amb l'aïllament que la fotografia havia patit fins aleshores i a reivindicar-la com a expressió artística, autònoma, a partir de l'exploració i la recerca de nous enquadraments, geometries i jocs de llum i ombra. Neix en aquell moment l'Escola Paulista, com la crítica va anomenar-la, en les publicacions especialitzades de l'època, per tal de designar les fotografies modernes del Foto Cine Clube Bandeirante. Marcel Giró va esdevenir-ne un dels membres més destacats i l'any 1956 Palmira Puig va ser també admesa en l'agrupació fotogràfica.
Marcel Giró. Sense títol
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Tintes pigmentades sobre paper HP Matte-Litho-realistic.

Marcel Giró experimenta amb una visió fotogràfica amb què vol mostrar les ambigüitats entre figuració i abstracció. Les seves fotografies són en molts casos composicions amb voluntat de construir una forma. Intenta, en elles, de fer confondre la percepció de qui les observa, bé pel joc en l’escala dels objectes, bé per l’èmfasi a ressaltar efectes gràfics en l’objecte fotografiat. Són imatges i referents de quelcom d’una unitat formal sorprenent, bo i utilitzant des de les ombres més dures a la geometria més freda, però sempre amb una gran poesia que amara totes les seves fotografies. Per a Giró, qui considera la fotografia com a “Art”, és fonamental la recerca de nous llenguatges. Amb aquest objectiu persegueix una nova estètica: fa servir un llenguatge formal amb una sintaxi pròpia, altera les perspectives, contrasta les llums i les ombres fins al límit i, en aproximar tant les línies i les textures, fa possible que a voltes les seves fotografies esdevinguin “pintures”.
Marcel Giró. Sense títol
1960
Fotografia
Fotografia vintage. Gelatina de plata sobre paper.

Marcel va ser també un pioner de la fotografia publicitària, des del seu Estudio Giró, on van treballar joves aprenents que després esdevindrien grans fotògrafs, com ara el català JR Duran o Marcio Scavone. Aquí cal destacar el paper de Palmira, que era qui supervisava tot el procés de producció de l’estudi. Li agradava col·laborar amb els directors d’art de les agències de publicitat, tenia cura dels mínims detalls d’attrezzo en interiorisme, de l’estilisme amb les models, i donava sempre la seva opinió sobre les fotografies finals. En aquest sentit, Palmira representava un punt important d’equilibri en la creativitat de Marcel. Era la seva musa, però també la seva crítica més exigent. És significatiu que després de la mort de la Palmira el 1978, Marcel, molt afectat, deixés la fotografia publicitària i es podria dir que va tancar una etapa en la seva carrera com a fotògraf artístic. Pràcticament abandona el blanc i negre i es dedica sobretot a fer fotografies de viatges.
Palmira Puig i Marcel Giró. Fulla de contacte
1950
Fotografia
Fotografia reprint. Impressió amb 12 tintes pigmentades sobre paper Baryta.

Ha estat difícil identificar l’obra no signada de Palmira, ja que molt sovint compartien càmera amb en Marcel, i en un mateix carret hem trobat fotografies fetes pels dos. Tanmateix, quan no compartien càmera, podien estar fotografiant el mateix, l'un al costat de l’altra, com hem vist en altres components de l’Escola Paulista. Era habitual que els fotògrafs del FCCB sortissin els caps de setmana a fer fotos en grup. Com recorda JR Duran: “L'acompanyava, de tant en tant, en les seves sortides de cap de setmana a la recerca de la fotografia pura, dels seus assajos, fora de l’estudi i de les feines publicitàries. Aquestes expedicions urbanes eren veritables classes de fotografia i mai no oblidaré tot el que hi vaig aprendre: la composició, l’elegància, l’enquadrament”.
Marcel Giró. Sense titol (Autoretrat de Palmira Puig i Marcel Giró)
1951
Fotografia
Fotografia vintage. Gelatina de plata sobre paper.

El matrimoni Giró-Puig va retornar a Catalunya l'any 1978, a l'albada d'una joveníssima democràcia. Al cap de pocs mesos Palmira Puig va morir a causa d'un càncer que havia patit durant els últims anys de vida. Marcel trigaria molts anys a recuperar-se de la seva pèrdua. A partir d'aquell moment Marcel Giró va abandonar pràcticament tot contacte amb la fotografia i en els darrers anys es va dedicar a viatjar. En les seves estades a Catalunya realitzava, en pintura, còpies de les seves fotografies. Algunes de les fotografies que mostra aquesta exposició han estat integrades recentment a importants col·leccions internacionals, com la del Museum of Modern Art (MoMA, Nova York), el MASP (Museu de Arte de São Paulo), Itaú Cultural (São Paulo), MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona), i importants col·leccions particulars internacionals.




BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exhibicions temporals Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia