Exposició Virtual

Regina Giménez Giménez

Regina Giménez
Inici 03/03/2005
Exposició celebrada del 3 de març al 23 d'abril de 2005 a la Fundació Vila Casas

Els inútils

Encara que ens agradi creure que un poema podria demà canviar el món, la veritat es que una gran part de l’art contemporani ha perdut tota capacitat de transformació social, més enllà d’algun escàndol buscat o de la petjada que pugui imprimir el diàleg íntim que estableix amb cada espectador. Que no és poc. En particular, la pintura va camí de convertir-se en una cosa semblant a les joies: un objecte en la unicitat i la inutilitat del qual rau el sentit de la seva bellesa. No es tracta de res dolent, potser sigui fins i tot una alliberació. L’art, com resumia el documentalista John Grierson, es debat sempre entre ser mirall o martell. Això del martell...

llegir tot

QUADRES DE L’EXPOSICIÓ: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

la casa vista
2004
Pintura
Collage sobre fusta

Si ens submergim en l’univers de Regina les dimensions de temps i espai semblen desaparèixer. Percebem múltiples plans que es solapen realitzats a partir de collage i que dibuixen una realitat que només l’artista ha pogut construir. Imaginem l’artista en el seu estudi, envoltada de retalls que als nostres ulls inexperts semblarien caos, però que ella, sàviament i pacient entén i predisposa en el llenç per a formar els seus paisatges. Compon des de la paciència i l’observació més meticulosa i crea, com en aquesta obra en concret, l’entrada a una llar.

glace
2004
Pintura
Collage sobre fusta

L’obra Glace ens suspèn en el temps. L’obra està dotada d’una atemporalitat estudiada per l’artista. La gamma cromàtica, amb predominança d’ocres i tons terra ens recorda les instantànies Polaroid destenyides pel pas del temps, a l’igual que la tipografia que s’assembla a la dels anys 50. El propi títol de l’obra sembla evocar el no pas del temps, congelat, inert, inamovible.

your eyes are windows
2002
Pintura
Collage sobre fusta

Regina ens convida a vegades a trames narratives dins de les seves obres, dotades d’una aura poètica i iconografia vintage. Amb certes reminiscències dels cartells de l’època soviètica o en aquest cas el cartellisme cinematogràfic dels anys 40 i amb la presència del temps l’artista ens sotmet a una personal interpretació de metàfores poètiques que aconsegueix mitjançant el collage i cromatologia reduïda.

guardatemps II
2002
Pintura
Collage sobre fusta

La imatge central emmarcada per un gran rellotge presenta el que sembla una família. A pesar que els personatges es trobin hieràtics i desproveïts de veu ens submergim en una dimensió més aviat íntima. En certa manera ens sentim presenciant un record o una autobiografia visual de Regina. Podria ser guardatemps un record de la infantesa de l’artista que s’esforça a immortalitzar? Sembla que el temps és una constant en el treball de Regina. Com si el que realment fos important és allò que ha aconseguit sobreviure en forma de record al seu pas.

panoramic
2004
Pintura
Collage sobre fusta

Panoramic sembla un homenatge de l’artista a Edward Hopper y a la seva obra Nighthawks. De composició molt similar i gamma cromàtica relativament semblant, Giménez crea la seva pròpia visió d’espai interior i exterior. Tanmateix els personatges de l’obra donen l’esquena a l’espectador o viuen aliens a qui els observa. Amb tot, l’obra Panoramic és més matèrica i combina equilibradament una suau figuració amb una abstracció geomètrica creada amb retalls. No és fins que no observem la peça en la seva totalitat que no entenem l’espai pensat per l’artista.

dernière minute
2003
Pintura
Collage sobre fusta

Una estació de tren, d’autobús o de qualsevol altre transport, o simplement un lloc que impliqui la paraula espera. A Dernière minute entrem en una postal congelada. L’últim moment de demora sense saber què esperar, sense saber si arribarà o no. Sentim endinsar-nos en un espai intimista, percebem la impaciència, l’emoció davant l’arribada o la desolació després de la partença. Ens trobem davant d’un viatge introspectiu i solitari a la memòria de l’artista que aconsegueix forçar-nos empàticament a una experiència més personal del que esperem.

vendida
2004
Pintura
Collage sobre fusta

Vendida és una imatge desoladora. Una llar que finalment canvia d’amos i queda sumida en la tristesa de qui abandona la seva infància feliç. Vendida no compta ni amb artificis ni estridències pop. És un record que sembla molt real inclús per a qui no l’ha viscut. Vendida és solitària i amaga sota la seva composició disciplinada una narració. És una història explicada per tots i camuflada sota l’halo de l’art contemporani, sense necessitat de transformació social, tendència estètica o artifici.

rouge
2004
Pintura
Collage sobre fusta

El títol d’aquesta peça és una clara evidència al color predominant de l’obra. Aquesta juga amb un impacte visual potent que neix del color càlid en contraposició a un passat fred. Les obres d’aquesta artista ens evoquen la nostàlgia més profunda, sobretot a aquells que reconeixen el seu passat en la temporalitat de les obres. Amb tot, certa melancolia recorre l’espectador, sabent que contempla en certa manera el que semblen ser fetitxes del passat d’una vida aliena. Aquests llocs sense temps semblen formar part d’una memòria col·lectiva passada.

a miró
2002
Pintura
Collage sobre fusta

Aquesta peça representa un petit homenatge de l’artista a Miró i a la peça que va realitzar aquest per a la barreteria de Joan Prats. Giménez revisa aquesta obra i busca reincorporar l’element dels barrets en la seva pròpia obra. A Miró té una composició una mica més dinàmica que la resta d’obres que formen l’exposició de l’artista. A pesar de no ser tan estàtica segueix recordant i evocant el passat. No només per l’estètica dels seus protagonistes sinó per una gamma cromàtica pràcticament monocroma.

au dehors
2004
Pintura
Collage sobre fusta

Aquesta peça ens pot connectar més amb part del treball actual de Regina. Algunes de les peces que més podem relacionar són de la sèrie “L’architecture d’aujourd’hui” i altres com les que realitza amb el col•lectiu del qual és membre Edital’ull. Aquestes presenten arquitectures més complexes i impossibles. Com si en determinats edificis s’hagués realitzat un tall transversal a l’estructura i nosaltres, els espectadors, poguéssim escodrinyar, tafaners, els successos que transcorren dins. Aquests, buits de gent, presenten un catàleg obert per a qui desitgi mirar endins.