Aquesta exposició antològica de l’obra de Luis Claramunt (Barcelona, 1951-Zarautz, 2000) pretén resseguir la seva fulgurant trajectòria de trenta anys i alhora reivindicar-lo com un dels artistes catalans més personals, intensos i dramàtics de la segona meitat del segle xx.
Fill d’una família benestant de l’Eixample de Barcelona, va abandonar la llar familiar quan tenia 18 anys per submergir-se en la Barcelona més canalla i adoptar la cultura gitana.
En els primers anys, la seva obra pictòrica recull un ventall d’influències molt evidents –des de Picasso a Munch passant per Goya, Van Gogh, Gutiérrez Solana o Nonell– però de mica en mica crea el seu propi imaginari...