Stella Rahola Matutes reivindica la materialitat com a substància sempre subjecta al canvi, ja sigui a través d’una implicació amb éssers humans i no humans i de la seva manipulació, la interacció amb el seu entorn o la vida dinàmica de les seves reaccions químiques. Aquesta qüestió implica políticament considerar els processos de fabricació i les seves relacions associades de poder, això és, les treballadores, les seves eines i els espais de producció.
L’exposició desplega aquestes idees prenent d’exemple la condició de transformació d’un material com el vidre i observant, en primera instància, com es treballa en un taller artesà. S'hi revelen, mitjançant...
Biografia