Frank Horvat Horvat

Entre els llocs característics que l’artista escull per representar Catalunya i retre el seu homenatge, trobem diverses imatges icòniques. Una és aquesta estàtua humana, immòbil davant la catedral de Barcelona. El component turístic defineix en certa manera la ciutat comtal, i aquest tipus d’activitat de carrer, present a les grans ciutats de tot el món, il•lustra un dels reclams principals de Barcelona. No únicament per la figura en si, sinó perquè defineix una ciutat emmarcada i enfocada a rebre turistes.

Un altre dels paisatges homenatjats és la Sagrada Família de Barcelona, basílica projectada per Antoni Gaudí, en construcció des de 1882 i convertida en icona de la cultura catalana a causa de la seva peculiar arquitectura i en màxim exponent del modernisme català. Aquest enquadrament en concret ens mostra un angle contrapicat, en què destaquen els elements acolorits típics de l’estil modernista. Cada torre representa un dels apòstols, i els pinacles que les coronen simbolitzen els atributs episcopals: mitra, bàcul i anell. Encara en construcció, es preveu que la basílica s’acabi l’any 2026. Aquests són els arquitectes que han dirigit les obres després de la mort de Gaudí: 1926-1936: Domingo Sugrañes Gras 1944-1966: Francesc de Paula Quintana i Vidal 1966-1974: Isidre Puig i Boada 1974-1983: Lluís Bonet i Garí 1983-1985: Francesc de Paula Cardoner i Blanch 1985-2012: Jordi Bonet i Armengol 2012-2018: Jordi Faulí i Oller 1926-1936 Domingo Sugrañes Gras 1944-1966 Francesc de Paula Quintana i Vidal 1966-1974 Isidre Puig i Boada 1974-1983 Lluís Bonet i Garí 1983-1985 Francesc de Paula Cardoner i Blanch 1985-2012 Jordi Bonet i Armengol 2012-2018 Jordi Faulí i Oller

La Boqueria ha esdevingut un altre símbol emblemàtic del centre de Barcelona. Aquest mercat situat a la meitat de la mítica Rambla té una superfície de 2.583 m2 i més de 300 parades. Es va inaugurar el 1814 i a poc a poc s’ha anat convertint també en reclam turístic. La seva coberta metàl•lica data de 1914, tot i que l’any 2000 se’n va fer una última remodelació. La fotografia mostra l’escena d’una venedora en una parada de fruita: una imatge costumista que il•lustra l’ambient característic d’aquest mercat. És cert que avui dia la Boqueria sol oferir una visió molt més estètica dels seus productes, però durant molts anys ha estat el lloc al qual recorria tota la població del barri antic per proveir-se.

No tota l’obra de Horvat se centra en l’homenatge a Barcelona, ja que també va viatjar a altres poblacions de Catalunya. En aquesta altra imatge trobem una icona religiosa darrere la porta de la Catedral Nova de Lleida, construïda entre 1761 i 1781. Aquest edifici d’estil barroc i influència academicista francesa se situa al centre comercial de la ciutat. L’escultura fotografiada és la d’un escolanet que porta el vestit tradicional i subjecta una caixa de donatius amb la imatge d’un sant que no aconseguim veure.

A la fotografia apareix una devota davant la Mare de Déu de Montserrat, també coneguda com la Moreneta, patrona de Catalunya i el monestir de la qual constitueix un centre de pelegrinatge per als creients. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril. La talla, realitzada en fusta d’àlber al segle XII, és d’estil romànic, un estil artístic amb unes característiques pròpies a Catalunya. Alguns d’aquests trets apareixen a les escultures inserides en arquitectures, figures hieràtiques amb una certa influència mossàrab. Aquesta talla en concret representa la Mare de Déu amb l’Infant Jesús a la seva falda: ella sosté una bola del món i Jesús aixeca la mà en senyal de benedicció.

Portlligat, a tocar de Cadaqués i situat al Cap de Creus, és una de les poblacions mítiques de Catalunya. Hi va viure el conegut artista Salvador Dalí, la casa del qual ha estat reconvertida en museu. Portlligat conserva l’estètica dels pobles pesquers de la Costa Brava, ja que antigament era la base de molts pescadors de Cadaqués gràcies a la peculiar forma de la seva badia. Pràcticament totes les visites que Portlligat rep avui dia responen, però, al reclam de l’esmentada Casa-Museu Salvador Dalí, que es va fer construir ell mateix i que presenta diverses particularitats, com una estructura laberíntica i el rebedor de l’os.

Cadaqués és la postal estiuenca somiada de molts. L’accés al poble, reclòs entre muntanyes i que ocupa la vall enfront del mar, passa per una llarga carretera de corbes que el fa encara més exclusiu. D’estètica pesquera, les seves cases blanques conformen el típic paisatge mediterrani, al voltant d’uns carrerons laberíntics que conviden el visitant a perdre’s en aquest indret de referència de l’Alt Empordà. Cadaqués ha estat imatge i font d’inspiració (literària, artística o onírica) per a molts artistes: la seva bohèmia lírica ha atret al llarg dels anys grans personalitats de l’art català i internacional, com el mateix Dalí o Josep Pla. La platja conserva les seves barques, pedres i espigons, i el vent, que molt sovint bufa de tramuntana, colpeja de manera incessant aquest petit paradís.

A l’altre extrem de la costa catalana, trobem el Parc Natural del Delta de l’Ebre, entre les comarques del Montsià i el Baix Ebre (Tarragona). Aquest paratge únic és una de les zones humides més extenses i un dels llocs més curiosos de Catalunya. Les seves platges quilomètriques, els seus extensos arrossars i la seva majestuosa desembocadura fan d’aquest parc una joia de visita obligada. El visitant pot delectar-se amb escenes costumistes, com l’espectacle d’un grup de bous passejant per l’Encanyissada, o observar l’entorn natural dels arrossars. Una altra sorpresa que ens ofereix el delta és l’illa de Buda, una illa marítimo-fluvial de forma triangular, formada pels sediments del riu Ebre just abans de desembocar en el Mediterrani.

La Mercè és la patrona de Barcelona i també la festa major de la ciutat comtal. Té lloc el 24 de setembre, encara que els dies previs, el seu ajuntament s'encarrega que tots els ciutadans puguin gaudir d'activitats d'oci i culturals. La festivitat se celebra des de de l'any 1902 i reconeguda com a Festa d'Interès Turístic Nacional en 1980. Des dels seus inicis, Barcelona ha volgut mostrar el seu caràcter popular i fer partícips als seus ciutadans convidant-los a sortir al carrer. Entre els seus costums, destaca els famosos correfocs als carrers del centre històric o els gegants i els seus balls tradicionals. La Mercè s'acomiada fins a l'any següent amb el popular Piromusical en les fonts de Montjuïc.