Mario Pasqualotto Pasqualotto

L'obra de Mario Pasqualotto és la pròpia d'un artista multidisciplinari que convida a reflexionar gràcies a la varietat de materials i tècniques que fa servir en les seves creacions. La seva activitat artística recorre diferents branques de les arts, des d'obres pictòriques, performances, joies fins a escultures. Els objectes quotidians i metalls ajuden l'artista a crear una deconstrucció amb té com a objectiu apropar-se a nous significats. En aquesta obra, contemplem l'harmonia de metalls amb materials naturals. Una manera d'ordenar i desordenar, muntar i desmuntar els recursos efímers per invertir la jerarquia del seu discurs, amb l'austeritat dels materials. Materialitzar les preocupacions humanes a través de la poètica d'objectes ja coneguts per tots nosaltres.

La fragilitat sempre ha estat un dels temes centrals en l'obra de Pasqualotto. En els seus últims treballs, l'artista es va inspirar en Si això és un home de Primo Levi, un supervivent d'Auschwitz. En ell fa una intensa reflexió sobre la dignitat de l'home i el sentit de la vida al camp d'extermini. El plat, segons Levi, era un dels tresors en el dia a dia al camp, ja sense ell ho perdies tot. Pasqualotto recupera aquests plats per mostrar el valor que poden arribar a tenir certs objectes que en la nostra quotidianitat no arribem a valorar. Aquesta obra forma part de la sèrie República (1999-2000), on recreava el dolor i el sofriment del genocidi.

Arran de treballar amb planxes de coure i la reacció química amb altres materials químics, Pasqualotto observar les formes verdoses que generava aquesta corrosió. D'una manera inconscient, va descobrir-hi els nenúfars de Monet. En aquesta ocasió, deconstrueix l'estructura creada pel pintor francès per reconstruir un nou plantejament. Desmunta el plantejament jeràrquic d'aquests nenúfars per jugar amb les ombres, els seus colors, els seus significats ... fins arribar a la simbiosi de la seva obra amb la de Monet. Un cop més, l'artista torna a mostrar-nos l'ús de diferents materials per construir un llenguatge visual propi.

Temps de memòria és un clar exemple de les composicions de l'artista. Per a aquesta obra, Pasqualotto juga amb materials tan diversos com el vidre, plom, corda de piano i neons. Aquesta composició ens pot evocar els record que guardem en el nostre cervell van diluint amb el pas del temps, creant aquestes gotes de vidre que van desapareixent a mesura de la nostra memòria va disminuint. Podem pensar també, en llàgrimes de la nostra memòria, com els records més presents van obrint-se pas a aquells més antics que han ocupat un lloc en la nostra memòria. Un llenguatge visual molt potent per representar el pas del temps al llarg de la nostra vida, una construcció de records que anem apilant en la nostra existència.

La reacció química amb tot tipus de materials han estat un constant en l'obra de Mario Pasqualotto. Si Monet pintava les seves obres per a descobrir la diferent percepció d'un mateix objecte segons la seva llum i ho feia en sessions ràpides per aprofitar aquesta llum, Pasqualotto fa tot el contrari. La lentitud és una les seves característiques més simbòliques. Els coures són l'aparença d'una aparença, no són pintura, són sensacions pures produïdes per la corrosió del metall, una reacció química que genera formes que suggereixen efectes pictòrics. En Pont et Saule, Mario Pasqualotto juga amb la corrosió dels elements químics per generar el que Monet creava en les seves sessions de pintura ràpida. Un joc de llums i colors que creen una atmosfera única en la seva obra.

La vida, la natura, la mort o el pas del temps són alguns dels temes que guien Mario Pasqualotto en el seu procés de recerca, en els quals trobem un feble equilibri entre la duresa i el sensible, el crític i el poètic. Podríem debatre en el que anomenem la màgia de la creació artística, però poc importa si no podem presenciar el material. El poder magnètic que tenen les obres de l'artista ens evoca moltes coses, com aquesta obra. Un cop més, Pasqualotto barreja tot tipus de materials naturals i químics per aconseguir evocar a un mar profund, un mar ple de blaus, ple de foscos magnetismes que no sabem explicar. En aquest cas, la naturalesa del desconegut és el que provoca aquesta reacció química a la superfície de la fusta.

Una de les obres més impactants és la descomposició en tres plans, d'un quadre dels nenúfars de Monet: planxes de coure acolorides per l'àcid, ens evoquen a aquesta pau que sentia l'artista francès a pintar-los en el seu jardí, que apareix com un petit paradís. Pasqualotto crea una sensació d'aigua amb les fulles d'aquests nenúfars i juga amb els reflexos de les llums que es creen en ell gràcies al metacrilat. Aquest joc, ens porta a preguntar-nos sobre la veritat de l'art, sobre si allò que percebem és el que realment vol l'artista que percebem. El que ens suggeria Monet amb el seu pinzell, ara ens ho vol mostrar Pasqualotto amb la corrosió del metall.