Ens trobem a l’interior d’un ull, una cambra que s’aboca a l’exterior i produeix imatges. En la llum excessiva, en l’oferiment de tot a la mirada, hi ha, però, una escassetat radical. L’òrgan està esgotat, com nosaltres. Què ens caldria per tornar a veure-hi?
Recuperant de forma lliure un fragment d’una pintura renaixentista, l’exposició planteja aquesta possibilitat: si les facultats visionàries s’extingeixen, necessitarem que ens brotin uns ulls nous, necessitarem gestos que assenyalin una mica més enllà de les visions exhaurides. No és possible l’acció sense fantasia, diuen, la fantasia és a l’arrel del moviment, i és per això que ens cal persistir en l’exercici...