L’exposició L’amistat infinita, comissariada per Glòria Bosch i Susanna Portell, és un homenatge necessari a dos noms propis i a l’amistat infinita que creix, dia a dia, entre l’escultor-pedagog Àngel Ferrant (1891-1961) i el dinamitzador cultural Xavier Vidal de Llobatera (1894-1963). La correspondència entre ambdós personatges, entre novembre de 1946 fins al juny de 1961, dibuixa el discurs expositiu d’aquesta mostra enriquida amb un degoteig d’amistats i de complicitats culturals al costat d’actituds i projectes que són –en paraules de Ferrant– fruit de “la més repulsiva estètica i de la més típica intriga oficial”.
A gairebé seixanta anys de la mort de Ferrant i...