Realitats inventades

Oriol Jolonch


(Barcelona, 1973 - )

Oriol Jolonch (Barcelona, 1973) conrea l’element surrealista en la fotografia i mostra escenes oníriques que revelen estats màgics de l’inconscient torbats per petits llampecs de lucidesa. Les seves realitats inventades són fruit de la tecnologia aplicada a la imatge i d’una recreació fantàstica i tragicòmica de la realitat. Guardonat amb el primer premi de fotografia de la Fundació Vila Casas l’any passat, l’autor presenta en exposició una trentena de fotografies on figures animals, elements vegetals, el món industrial i els vastos paisatges naturals es confonen en inquietants imatges-relíquia.

Tot i haver realitzat estudis de disseny i fotografia Jolonch no dubta a definir-se com un autodidacte per vocació. El seu interès per la fotografia i el muntatge fotogràfic es remunta a la seva infantesa, quan el seu pare li va regalar un aerògraf amb el qual va començar a fer algunes imatges que llavors li servien per decorar cintes de cassette i d'altres elements de la seva quotidianitat. Malgrat això, va ser l'arribada de la fotografia digital allò que va desfermar el seu interès per la fotografia, ja que aquesta li oferia la possibilitat de poder construir imatges de ficció a partir d'imatges reals.

Oriol Jolonch practica la fotografia, però no la utilitza per plasmar la realitat sinó que la fa servir per construir imatges irreals, escenaris impossibles que transporten l'espectador a un univers gairebé oníric o, com ell mateix les denomina, "realitats inventades". A través d'aquestes escenes el fotogràf convida l'espectador a detenir-se i interrogar-se sobre la història que amaguen o imaginar-la. L'espectador pot, a partir d'elles, reinterpretar la realitat o, senzillament, a deixar-se portar per la bellesa de les seves composicions i oblidar la línia que delimita la realitat i la ficció.

Les imatges de Jolonch, fruit d'una intensa reflexió prèvia, plantegen una de les qüestions que més cops s'han plantejat al llarg de la història de la filosofia: què és la realitat? On comença i on acaba? Partint d'aquesta base filosòfica, Jolonch sorprèn una vegada i una altra l'espectador que se sent transportat a una quotidianitat alternativa amb una forta càrrega metafòrica.

Jolonch beu de diferents precedents que, al llarg de la història, s'han qüestionat sobre els límits de la realitat, des de les mitologies grega i romana fins a l'Alícia al País de les Meravelles de Lewis Carrol són exemples de com la ficció conviu amb la realitat esborrant-ne els límits entre l'una i l'altra.

Cal destacar també com, de la mateixa manera com passava amb el Surrealisme, sovint en Jolonch alguns símbols es repeteixen i reapareixen de manera insistent en les seves imatges es tracta d'elements com per exemple la idea del somni, la presència d'insectes, ninots o animals, les referències a personatges de la literatura fantàstica, el concepte de metamorfosi o transformació, el bosc, el to sinistre o la construcció de metàfores. L'artista ens presenta tot aquest ventall de simbologies gràcies a les quals podem navegar pel seu univers i explorar les imatges que ens presenta.

En definitiva en Jolonch no hi ha res deixat a l'atzar, la seva és una aposta estètica i filosòfica, les seves imatges d'una bellesa sovint inquietant, esdevenen una invitació a la reflexió. Jolonch ens agafa de la mà i ens condueix a través d'unes imatges que, en no deixar-nos indiferents, qüestionen la realitat en què vivim i els seus límits. És a dir, en paraules del mateix artista ens condueixen a confondre la realitat i la ficció.