Persistències

Ansesa


(Sant Daniel, Girona, 1945 - )

Una forma mai és res abstracte, és un home, un ocell o alguna cosa més. Forma és mai considerar la forma.

Joan Miró

 

Enric Ansesa (Girona, 1945) és un dels noms més destacats de l’art abstracte actual. Per edat pertany a les segones avantguardes, però el fet de sortir a la llum més tard que la majoria dels seus companys de professió en el món artístic el situa a mig camí entre la seva generació i la immediatament posterior. Definit al seu moment pel crític d’art Francesc Miralles com "un conceptual que pinta", la seva activitat abraça diferents camps com ara les instal·lacions, els objectes i l’obra pictòrica.

Organitzada amb motiu dels seus cinquanta anys de trajectòria, aquesta exposició antològica repassa la seva evolució, tot incidint en els aspectes més iconogràfics d’una obra pictòrica que, des de mitjans dels setanta fins a data d’avui, ha tingut un comú denominador: els quadres sempre han estat realitzats amb el mateix to, el negre.

El negre és doncs el seu gran referent estètic, i aquesta dualitat que conforma el negre com a color/no color també la trobem present a la seva producció com a foscor i llum, sobrietat i sentiment, matèria i dibuix o ordre i caos, bo i convertint-se en un dels eixos vertebradors de l’obra. El negre que tanmateix transforma el quadre en un espai acotat sense perspectiva, una superfície plana on treballar: no hi ha punt de fuga, no el busqueu, no hi és.

Fruit de qüestionar-se la pròpia superfície també sorgirà la sutura, que l’enllaça amb Lucio Fontana, un dels referents que, juntament amb els plantejaments artístics de Malèvitx i Joan Miró, més ens ajudaran a entendre l’imaginari d’Enric Ansesa.

Punts, cal·ligrafies, sutures i creus formen una iconografia que ha anat variant amb el temps i amb els materials emprats, però que en tot moment persisteix en un mateix concepte estètic i teòric. D’aquí el títol d’aquesta exposició, "Persistències", que ens resumeix perfectament una actitud i una obra: “Un quadre ha de tenir tot l’ordre de l'univers en el seu interior”.

Toni Álvarez de Arana.