De Proust a Marsans, a la recerca del temps perdut


(, - )

Una exposició que acosta el món literari de Marcel Proust a l’univers plàstic del seu principal intèrpret, Luis Marsans.

Coincidint amb el centenari de la mort de Marcel Proust (París, 1871-1922), aquesta exposició pretén acostar el públic, d’una banda, al món d’un escriptor excepcional i el de la seva obra magna, À la recherche du temps perdu, i, de l’altra, al del seu principal intèrpret plàstic, Luis Marsans (Barcelona, 1930-2015), que d’ençà de la primera exposició a la galeria Trece de Barcelona el 1972 no va deixar de recrear-lo fins al final dels seus dies. Marsans, però, no es proposa tant ‘rellegir-lo’ de manera exhaustiva ni revisitar-ne les escenes més memorables com rescatar els seus personatges alliberats de la tirania del temps, talment com ho faria un aquarel·lista xinès. Deixa, doncs, que tots aquests personatges, escenes o escenaris proustians se li apareguin i agafin vida pròpia fins a convertir-se en la feliç transposició d’un món literari en un de plàstic que aspira a la pròpia autonomia.

L’exposició s’articula –en tres seccions– com una introducció al món narratiu d’A la recerca del temps perdut i al paper que hi juguen l’art i la música com a grans metàfores literàries; la presentació d’una àmplia selecció dels dibuixos, aquarel·les, guaixos i gravats amb què Marsans va evocar-lo des d’una gran llibertat interpretativa; i, per últim, la singular recepció de l’obra de Proust a Catalunya des dels anys vint del segle passat –Pla, Sagarra, Gaziel– fins a l’actualitat, amb l’edició d’una nova traducció integral i una altra en curs, la creació de la Biblioteca proustiana Ferran Cuito i la de la Societat Catalana d’Amics de Marcel Proust.

Exposició comissariada per Glòria Farrés i Àlex Susanna