Les seves primeres obres pictòriques, de major cromatisme i estudis compositius, són reflex del món dels somnis i faules surrealistes. Posteriorment investiga i experimenta en altres llenguatges creatius (dibuix, escultura, gravat i fotografia). L’any 1956 creà la seva pròpia empresa de disseny gràfic i més tard va impartir docència en l’Escola Massana i l’Escola Oficial de Publicitat de Barcelona. Participà en la fundació de la primera associació de professionals del disseny gràfic a Espanya “Grafistes Agrupació FAD”.
Va estudiar a la Llotja i la Massana de Barcelona. És un artista multidisciplinari les obres del qual han estat exposades a diferents ciutats d’Europa, els Estats Units, Llatinoamèrica, Canadà i el Japó. Al llarg de la seva trajectòria ha experimentat amb diferents tècniques i materials que han variat formalment les seves creacions però la seva intencionalitat sempre ha estat la mateixa amb un fort component de crítica social vers un sistema que aliena les persones i les converteix en prototips de comportament i en una societat clarament consumista.
Gravador, pintor i dibuixant, és considerat un dels millors experts a nivell internacional sobre la tècnica del gravat. Amb taller propi des de l’any 1945 col•laborà amb reconeguts artistes de l’avantguarda europea contemporània com Vasarely, Joan Miró, Picasso o Antoni Tàpies. Al marge de la seva extensa i polifacètica producció de gravats, en els que s’observa un gran domini i sensibilitat, en menor mesura conrea una pintura d’arrel braquiana. Hi ha una predisposició temàtica a les natures mortes.
Llicenciat en belles arts a la Universitat de Barcelona i conegut amb el nom artístic d’Enrique Barro, Bargunyó és un artista multidisciplinari que ha centrat la seva tasca artística en la pintura, el dibuix i l’escultura. Crida l’atenció la versatilitat amb què utilitza els materials i eines bàsics dels quals, a mode gairebé de reciclatge, aprofita totes les parts, convertint un sol cos en molts de diversos i aconseguint d’aquesta manera formes, colors i textures quasi infinits. És així com d’una eina com el llapis n’extreu tant la fusta de quan fa punta ―per a realitzar escultures i paisatges en dues dimensions― com el residu cromàtic sorgit d’aquesta mateixa acció, que utilitza per a marcar noves textures i collages de cossos abstractes i aïllats. El resultat, sigui en la disciplina que sigui, ens transporta a nous microcosmos on els colors i les formes inciten a la contemplació més pura i primària, aquella que no espera res a canvi, només el propi gaudi de l’espectador davant la nova i fantàstica formació dels elements més quotidians, apreciant així la fràgil bellesa que s’amaga en les parts més ínfimes que formen el nostre gran món.
Inicià la seva carrera en col•laboració amb Eduardo Arranz-Bravo, amb qui s’associà entre 1965 i 1983. En el transcurs dels anys seixanta i setanta va centrar la seva obra en la neofiguració i fou un dels representants més importants del Pop Art d’Espanya. A partir dels anys vuitanta realitzà una lectura personal de la transvanguarda italiana i d’altres moviments pictòrics del moment cap a un estil més abstracte. En els seus últims anys, va adquirir un estil propi, resultat d’una original amalgama de colors, textures i grafismes.
