Escultures que dialoguen amb altres èpoques i cultures arcaiques. Ens fa partícips de seductores cadenes de relacions i interaccions, entre la presència i l’absència, el passat i el futur, i recupera l’ús i la forma de la memòria personal i històrica. Tradició i realitat artística coexisteixen, entreteixint múltiples reciclatges i suggeridores analogies. Estructures simples de flexibilitat compacta i austera contenidores de simbolisme al•lusiu com a resultat d’una intensa investigació formal, material i conceptual.
Historiador de l’art i destacat pintor i gravador del corrent avantguardista del nostre país. Dins la tècnica del gravat inventà el procediment de la “maculatura”, conglomerat de monotip, sobreimpressió, enconat i pintura manual. Abans de fundar el grup Dau al Set l’any 1948, la seva obra s’integra dins l’estil impressionista de Toulouse-Lautrec i Van Gogh i rep influències de l’art abstracte de Mondrian, Kandinsky i Klee. Rere una etapa surrealista relacionada amb Dau al Set, derivà a l’informalisme de corrent tachista de predomini matèric, grans taques i fort cromatisme. La Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi l’any 1983 i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, l’any 1993.
Escultor i dissenyador, Elmar Thome arribà a Barcelona l’any 1985, des d’on va realitzar la major part de la seva obra. Les seves peces beuen de la puresa, tant de la natura com de la industrialització més ferotge, que rau en els materials que transpiren certa pobresa en un inici: suports de ferro rovellats, pneumàtics, troncs d’arbres sencers, fustes soltes, pedres, etc., a través dels quals crea un diàleg amb l’espai que ocuparà la peça final, extraient la subtil poesia de la realitat que l’envolta, revelant la lleugeresa i la fragilitat que s’amaga fins i tot en la matèria més pesada.
Resident a Barcelona des de l’any 1964, Rafael Tirado descobreix el món de la fotografia de la mà del seu tiet, fotògraf amateur que disposava d’un laboratori domèstic i que gràcies a ell va poder començar a experimentar. Amb 17 anys entra a treballar com a encarregat de laboratori fotogràfic i ajudant de plató de César Malet, que ―un cop marxi als Estats Units― deixarà el laboratori a les seves mans. Un dels temes clau en l’obra artística de Rafael Tirado ―a banda de la faceta publicitària on imperen els bodegons― són els paisatges, sobretot els que li ofereix la ciutat de Barcelona, la qual ha retratat al llarg dels anys i que formen en conjunt un gran àlbum de l’evolució de la Ciutat Comtal en la darrera meitat del segle XX i principis del XXI. Gràcies al seu particular ús de la llum marca contrastos dramàtics d’ombres tot conferint als paisatges, objectes i rostres, textures recalcades en les superfícies que ens permeten apreciar els detalls del pas del temps o dels punts claus.
Artista de gravats, monotips, dibuixos i pintures. Des d’un postimpressionisme convencional de figures esquemàtiques fins a una pintura de màquines complexes i acurades que sintonitzen amb l’art social, la seva trajectòria evoluciona cap a clares representacions de caire intimista i nostàlgic, on el món és com un jardí d’ordre meditat i de colors vibrants. La seva pintura representa una declinació clàssica d’algunes de les aportacions fonamentals de la modernitat. L’any 2001 va rebre la creu de Sant Jordi en reconeixement al seu recorregut professional.
Pintor i gravador, de ben jove entrà en contacte amb l’obra de Cézanne gràcies a una beca que el portà a París, on tornà després de la Primera Guerra Mundial i on entrà en contacte amb el surrealisme i amb artistes com ara Max Jacob o Pablo Picasso. Al voltant de la dècada dels anys vint, va seguir els postulats avantguardistes del moment i la seva pintura s’anà inclinant cap al classicisme d’origen cubista, i convertí el nu femení en el motiu principal de la seva obra. Fou en aquest temps quan arribà el seu reconeixement internacional. L’any 1932, ja a Barcelona, començà la seva relació amb Francesc Cambó i el seu treball es decantà cap als retrats de l’alta societat catalana de l’època.
