CAT | ESP | ENG | FRA
Facebook Twitter Youtube Pinterest Youtube Linkedin Foursquare

Artistes contemporanis catalans



La col·lecció és l’espai de confluència on es fon la mirada plural del col·leccionista, Antoni Vila Casas, amb l’art contemporani, un mapa de desplaçaments i decisions per a acollir unes obres determinades que abracen diferents ideologies o llenguatges creatius. Des dels anys seixanta fins al moment actual, amb alguns referents anteriors, es mostren diversos camins de la creació pictòrica i escultòrica a Catalunya. Només la fotografia té un marc de referència internacional.



CERCADOR D'ARTISTES DE LA COL·LECCIÓ

DISCIPLINA:  

Samuel Aranda - [ Samuel Aranda ]
Sta. Coloma de Gramenet, 1979

A partir de la fotografia documental, Samuel Aranda ha retratat per a mitjans com The New York Times, Le Monde o National Geographic realitats polítiques i socials d'arreu del món. Centrat sobretot en l’Orient Mitjà i l’Àfrica, ha fet visible temes com la pandèmia de l’Ebola, les revolucions àrabs, la crisi dels refugiats o el conflicte entre Israel i Palestina. A Espanya també ha retratat sense embuts l’impacte social de la crisi econòmica amb imatges que van generar un gran debat, així com el moviment independentista català i els diversos episodis polítics que ha generat. Sempre alerta als efectes que aquests fets causen en les persones, les seves fotografies mostren amb
extrema precisió situacions límit on el fotògraf esdevé testimoni del millor i del pitjor de l’ésser humà



Veure selecció d'obres


Daniel Argimón
Barcelona, 1929 - Barcelona, 1996

Un dels artistes informalistes més importants del nostre país i que més profundament en va investigar les capacitats lingüístiques. Les seves obres es caracteritzen pel mestratge en el treball matèric i el collage, pel gust per la textura i els acabats tàctils i per l’experimentació constant en les tècniques. Dintre de l’informalisme tria l’opció de l’exaltació de la humilitat i la pobresa. A partir de 1961 l’angoixa vital de l’autor es fa palesa a través de la incorporació d’elements que remeten a la realitat com objectes malmesos i deteriorats pel pas del temps i l’ús.



Veure selecció d'obres


Elisa Arimany i Brossa - [ Elisa Arimany ]
Sant Vicenç de Castellet, Barcelona, 1933
Escultora catalana que comparteix l’interès dels nord-americans Donald Judd o Carl André per la repetició rítmica de simples formes geomètriques. Peces abstractes de caràcter asimètric i orgànic on hi ha un contundent afany de projecció simbòlica. La seva obra és contenidora d’un íntim discurs humanístic carregat de sensualitat i misteri. Conjunt de contraposicions entre la matèria i les línies en tensió, el buit i el ple, les formes cúbiques i les ondulades, que són reflex ideològic de les contradictòries misèries humanes: immobilisme i vitalitat, opressió i llibertat.

Veure selecció d'obres


Emili Armengol i Abril - [ Emili Armengol ]
Barcelona, 1943
És un dels escultors catalans de la Modernitat i pertany a la tercera generació de la postguerra. Escultures en forma de peix o de silueta de dona formen part del seu univers creatiu, amb formes elementals i senzilles que naveguen entre la dialèctica del món geomètric i l’organicisme. Autor de la coneguda obra Porta dels Països Catalans en la zona fronterera de Salses. L’any 2007 va ingressar com a cavaller en l’Ordre de les Arts i Lletres per la seva aportació a la cultura i l’art francès.

Veure selecció d'obres Visitar web de l'artista


Manel Armengol - [ Manel Armengol ]
Barcelona, 1949

Durant els anys setanta, Manel Armengol s’inicia en el món de la fotografia i del fotoperiodisme. L’any 1977 se li concedí el Premi a la millor Fotografia de Premsa per les imatges sobre les manifestacions de Barcelona de 1976, que foren publicades a tot el món per mostrar un dels moments més representatius de la transició política a Espanya. A partir de 1980 i en el transcurs dels set anys posteriors, va dedicar-se quasi exclusivament a la fotografia arquitectònica i ambiental del Modernisme català. Ha portat a terme exposicions temàtiques d’elements de la natura com són el foc, aigua, terra o fusta.



Veure selecció d'obres Visitar web de l'artista


Cayetano Arquer Buigas - [ Arquer Buigas ]
,
Veure selecció d'obres


Carles Arqués i Tost - [ Carles Arqués i Tost ]
Barcelona, 1950 - Barcelona, 1992

La seva trajectòria es va iniciar amb una obra a cavall entre l’impressionisme i el fauvisme, on l’eix central era l’expressivitat cromàtica. Poc després, gràcies al domini dels colors primaris i el tractament de la llum, va evolucionar cap a un constructivisme que progressivament desfigurava uns personatges en moviment. Aquesta descomposició de la figura humana no l’abandonarà ni quan la seva obra inicia un camí vers l’abstracció empès per l’experimentació de la taca i el gest. No va ser fins la segona meitat dels anys vuitanta –i fins la seva prematura mort– que la seva obra va abandonar tota referència figurativa i es va endinsar en l’informalisme, amb la utilització de nous materials com la sorra, els objectes reciclats o el metacrilat, tot transgredint els límits del llenç.



Veure selecció d'obres


Eduard Arranz Bravo - [ Arranz-Bravo ]
Barcelona, 1941

Prestigiós artista multidisciplinari que durant més d’una dècada junt amb Rafael Bartolozzi realitzà projectes artístics que marcaren la història de l’art contemporani espanyol. Les seves primeres pintures es troben emmarcades dins de l’informalisme que abandonà l’any 1961 seduït pel naturalisme de Caravaggio. A mig camí entre el món surrealista i l’estètica del Pop Art la reiterada presència de la figura humana fa una al•lusió irònica a les torbacions, inseguretats i angoixes de l’home actual.



Veure selecció d'obres


Francesc Artigau i Seguí - [ Francesc Artigau ]
Barcelona, 1940

Pintor, dibuixant i gravador, emmarcat en les tendències avantguardistes nord-americanes que en els anys seixanta vingueren a substituir la tradicional dependència dels esdeveniments parisencs i europeus. La seva obra inicial recull l’impacte del “Pop” americà adaptant els seus clàssics mites i elements iconogràfics a un llenguatge càustic, de rerefons irònic i burlesc. En els últims anys el seu treball mostra un personal debat entre la intuïció i la raó, l’escepticisme i la passió, la reflexió i la immediatesa, i el rigor lineal i la sensualitat cromàtica. L’any 1965 rebé una menció d’honor en la III Biennal de Saragossa, el premi de l’ajuntament de Terrassa de l’any 1967 i el de la “Ciutat de l’Hospitalet” en l’any 1968.



Veure selecció d'obres



BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exhibicions temporals Art Contemporani

Espai Volart Telèfon E-mail Localització
BARCELONA
MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura contemporània

Can Framis Telèfon E-mail Localització
PALAFRUGELL
MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario Telèfon E-mail Localització
TORROELLA DE MONTGRÍ
MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra Telèfon E-mail Localització


Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia