Estudiant de belles arts, pintor, il•lustrador i dissenyador gràfic, David Gómez s’ha fet un lloc dins del món de la moda per la seva originalitat en sintonia amb el gust imperant. Després d’un període inicial timbrat per l’estètica del còmic, l’artista valencià ha adoptat un llenguatge que segueix les tendències més actuals de la moda i del disseny. En alguns dels seus treballs ha retratat importants celebritats com Woody Allen o Karl Laggerfeld, així com alguns amics, concebent un antifaç colorista idiosincràtic del pop art.
Pintor, dibuixant i gravador on la seva obra arrenca d’un postimpressionisme de temàtica convencional, per desembocar, recorreguda una etapa abstracta i constructiva, en un realisme simbòlic al voltant de la representació d’objectes dotats d’un valor subjectiu i d’una significació especial i descontextualitzada. Quan a la tècnica, s’aprecia un interès creixent pels procediments de gravat (serigrafies, aiguaforts, aiguatintes) on assoleix un reconegut refinament tècnic i expressiu.
Estilitzades escultures que sota una aparença abstracta fan al•lusió al nostre temps. La fredor del ferro i la contorsió de certs materials inflexibles contraresten la desfiguració d’estructures obertes que s’entrellacen, es fonen i trepen amb força per tal d’erigir vertaders tòtems en honor a la tècnica ancestral de la forja. Subtilesa, sensualitat i ductilitat atorguen melodia i confereixen un equilibri poètic que conviu dins d’una carcassa de caos i voràgine. Ideogrames, abstracció i fragmentació resten inserits dins la forma per tal d’elogiar la natura que ens envolta.
És una de les artistes pioneres dins del camp de l’electrografia basada en l’experimentació de noves eines tecnològiques. Tot i que en anteriors treballs utilitza la figura humana, des de ja fa un temps se centra en l’arquitectura; la història, al llarg dels anys, d’un edifici des de la seva construcció, evolució i escissió. Aquest exhaustiu inventari d’imatges mostren les facetes més ocultes d’un immoble en el seu procés de transformació i demolició. Com a conseqüència d’un tractament informàtic i de l’aplicació en format horitzontal s’accentua la dimensió irreal des d’on l’artista erigeix una nova realitat, un món intrínsec que vol ser màgic per endinsar-nos en una reflexió de les múltiples facetes de l’espai i el temps.
Viatger i pintor de temàtiques nodrides de l’ exotisme de les cultures antigues. Purament preavantguardista cerca la seva font d’inspiració en mons llunyans. La seva obra és receptora d’una embriagadora sensibilitat, mutació cromàtica de la realitat, senzillesa, linealitat i d’una frontalitat d’accions encobertes. L’espectador s’ha d’endinsar dins del quadre per habitar l’art i recrear-ne la presència corpòria. Sol incloure-hi petites llegendes, inscripcions rebeladores d’una passió literària que ens evoquen a l’encantament poètic i reposat.
Els seus quadres parteixen d’una fotografia alterada per mitjà de successius retocs digitals sobre els quals realitza una laboriosa intervenció pictòrica. Paisatges urbans i alhora imaginaris on els límits entre el realisme i l’abstracció queden difuminats per mitjà de veladures i del joc lumínic. Cels majestuosos, arquitectures d’edificis emblemàtics, vida i llum fan homenatge a la ciutat, a la fotografia, a la monumentalitat minuciosa i als colors descoberts amb Rothko. Ja que no sols vol representar l’aspecte més escenogràfic d’una ciutat, sinó que aconsegueix impregnar-la d’una fantasiosa atmosfera.
