Antoni Forcada és arquitecte tècnic i artista dedicat a l’arquitectura efímera. Comença la seva trajectòria artística amb la pintura, però aviat sent la necessitat de treballar amb el volum i la matèria. Les seves obres efímeres es configuren amb materials trobats com, per exemple, la fusta, cables o objectes d’ús quotidià. Durant els anys setanta i vuitanta participa tant en exposicions col·lectives com individuals a diferents museus i espais públics com ara la Fundació Joan Miró de Barcelona. Les dècades següents se centra en la recerca al seu estudi a través de la pintura i els desmuntables, entenent desmuntables com a construccions mòbils en què el paisatge n’és la font d’inspiració. L’any 2025 va exposar les seves obres a La Destil·leria-Ecomuseu de la Mar de Calafell (Tarragona) sota el nom de Desmuntable.
Fotògraf, escriptor i comissari d’exposicions, que en les últimes dècades ha esdevingut figura clau dins la producció fotogràfica a escala nacional. Forma part d’una generació que va adoptar i institucionalitzar la fotografia com a mitjà d’expressió artístic. Per mitjà d’uns retrats de caire quasi documental podem contemplar les transformacions que les empremtes del temps marquen sobre els cossos i els rostres humans. Ell intenta atrapar el temps amb imatges, com el simple gest d’aclucar els ulls, acció que altera tota una identitat.
Estudià a l’escola Eina entre els anys 1981-1983 juntament amb artistes com Albert Ràfols Casamada, Francesc Artigau, Xavier Serra de Rivera, Sergi Aguilar, Ernest Fontecilla i Patricio Velez. Des d’un inici figuratiu el seu treball desemboca en un univers de formes abstractes, per tal d’arribar a copsar tot allò que no té forma i que conviu amb elements tangibles dins d’un espai que emana lirisme, color i llum.
Format a l’escola Llotja de Barcelona, Fossas concep obres que desprenen lluminositat. Els traços de color que inunden els seus llenços fan sorgir els volums dels paisatges i dels personatges que l’habiten, sempre sota una atmosfera harmònica i íntima al mateix temps. Les seves composicions, càlides i vitals, es veuen reforçades per vigoroses pinzellades que atorguen al seu treball una gran força i moviment de marcat caràcter mediterrani.
La seva obra, emmarcada dins del que s’anomena art social o new performance, és continuadora de l’art performance de la dècada dels setanta. La creença d’Alicia Framis en les limitacions de l’art a l’hora d’expressar i comunicar sentiments o idees, l’ha portat a desenvolupar un seguit de projectes en els que l’espectador, com a ésser viu i actiu, observa, veu i es qüestiona la realitat existent. A partir de conflictes o contradiccions, l’artista reflexiona sobre la mort, la solitud, la violència, o la comunicació entre altres temes. En definitiva, Alicia Framis posa l’èmfasi en temes existencials.
Tot i haver treballat amb la fotografia, les instal•lacions i les performances…, la pintura és el medi idoni on es concentren l’energia i la instrospecció. Agustín Fructuoso construeix un espai on conviuen pigment, matèria, imatges i l’accident (friccions o petits relleus) dels sentiments, nostàlgia i melancolia. Les seves creacions són autèntiques metàfores que fusionen construcció i de-construcció, obres abstractes dominades per la foscor sobre la qual planen petits detalls imperceptibles que clamen ser descoberts per l’observador.
La pintura de Jordi Fulla esdevé un viatge cap a l’expugnació de nous espais per mitjà d’una visió fractalitzada de l’univers projectat en una reduïda porció panoràmica. Pluralitat de formes, colors i textures, on el dibuix estructura l’espai i les seves línies marquen la transició entre els diferents estats. Receptacle d’elements susceptibles de segmentació, d’ingravidesa que sura en el buit, espiritualitat, transcendència i eternitat.
