Artista multidisciplinària, l’obra de Carmen Anzano va des de la pintura fins a la instal•lació passant per la pictoescultura. Des de les primeres exposicions a principis dels 90, ha cercat la relació entre forma i material, però sobretot ha centrat la recerca a atrapar l’espai on aquests dos factors es troben per a articular un moviment i una direccionalitat que la porten a copsar el llenguatge del seu món interior. Tant en acrílic com mitjançant l’ús de fils, cintes i teixits sobre bastidors nus, l’obra de Carmen Anzano crea un entramat de formes que, com connexions lingüístiques, formen una sintaxi en què el diàleg amb l’espectador pot iniciar-se en qualsevol dels punts on trama amb trama, línea amb línia, conflueixen i ens porten a nous territoris.
La necessitat d’una retrobada amb la realitat quotidiana dins la pintura contemporània és l’eix vertebrador del seu treball. Pintor, escultor i il•lustrador, nascut dins d’una família d’artistes, es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i és membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. Les seves teles matèriques i minucioses ens mostren fragments de la vida quotidiana: una bústia, una cantonada o un grup de gent; però també objectes: eines, motors i enginys que atrauen l’atenció del pintor. L’objectiu de Hfernandez és recrear la realitat des d’una òptica particular, al mateix temps que incorpora o elimina elements sota un anhel que posa de manifest les infinites possibilitats estètiques d’una existència ordinària i periòdica. Servint-se d’una tècnica pulcra i actual en sintonia amb el ready-made duchampià, utilitza, transforma o suprimeix objectes per tal de fer germinar formes noves de representació.
Àngel Ferrant es va formar a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid, la seva ciutat natal. Considerat un dels màxims exponents de l’escultura d’avantguarda espanyola, el seu primer contacte amb els nous corrents artístics va ser a París el 1913. Posteriorment, el 1920, anirà a viure a Barcelona, on es vincularà amb el seu teixit artístic per sempre més i on desenvoluparà també una gran tasca pedagògica a La Llotja fins al 1934, quan torna a Madrid. Tot i que es va iniciar en la pintura figurativa, la seva producció va evolucionar ràpidament cap a una escultura d’arrels surrealistes, que s’aproximava també a l’objet trouvé i que, marcat per un gran interès pel moviment, va acabar esdevenint també un referent de l’art cinètic.
La seva tècnica pictòrica, la seva metodologia i la seva sensibilitat escenogràfica són trets característics dins del moviment realista del darrer segle XX. Reflecteix i expressa la solitud de l’home dins d’espais deshabitats on vastes panoràmiques de muntanyes, cels ennuvolats i runes tanquen unes composicions que introdueixen l’espectador en paisatges sublims propis del romanticisme.
Dolça intel•ligència, sentit de l’humor i l’autoironia són els trets identificatius de les seves pintures a l’oli i dibuixos fets amb llapis de colors. Flors i nenes de tonalitats alegres són un clar referent de l’obra de Paul Klee, Calder, Miró i Arp. Sota les seves composicions minimalistes i d’ un món de formes elementals i ingènues s’encobreix un elaborat procés intel•lectual de síntesi i despulla.
Idea, exploració, viatge, recorregut, memòria, transformació... fent ús dels signes i símbols, on fusiona elements i conceptes d’aparença oposada. Per mitjà d’un llenguatge seductor, poètic i d’agosarada introspecció, la seva obra argumenta la fragilitat humana i les contradiccions i complexitats de la multiplicitat racial, cultures i religions. Gravat, calcografia, fotografia, grattage, collage i pintures realitzades en fibra de vidre per tal de donar textura a unes imatges tant abstractes com figuratives. Guanyadora de diversos premis i guardons, entre ells el Premi d’Obra Gràfica d’ Enciclopèdia Catalana 2003.
Escultor, pintor, dibuixant i ceramista. La seva trajectòria és dilatada i compta amb multiplicitat de tècniques, estils i especialitats plàstiques. Elabora crucifixos, relleus, vidrieres, esgrafiats, mosaics i monuments on incorpora materials tradicionals i innovadors com ara el poliuretà. Al marge de la seva producció escultòrica, cal destacar les seves peces de ceràmica al gres decorades amb pintures i incisions així com pluralitat d’experiments i assaigs matèrics. El seu estil personal advoca per la curiositat tècnica i un fervorós sentiment de religiositat. Ha estat mereixedor de nombrosos guardons i distincions.
