Escultor, pintor i dibuixant. Fill de Josep Bofill Herrero i successor, en una primera etapa, d’una nissaga familiar de pessebristes. La seva pintura és dibuixística i l’escultura resta emmarcada dins d’una estètica realista de substrat filosòfic on es debat la dualitat, l’ambigüitat i la lluita dels contraris. L’any 1983 realitzà una Al·legoria de Sant Jordi per al Palau de la Generalitat de Barcelona.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, enriqueix la seva formació a Nova York, Santiago de Xile i Itàlia. Se centra en la pintura a l’oli, el gravat i l’escriptura. A partir de l’any 2009, decideix endinsar-se en la il·lustració, tècnica que abandona el 2021, a fi de dedicar-se plenament a la pintura. S’allunya de la representació figurativa per tal d’aprofundir en l’abstracció i l’expressió mínima, on el blanc quasi absolut emergeix com l’element central. A través de la línia i composicions matèriques, que combina amb colors pàl·lids i ombrívols, genera veladures sobre un fons blanc, gairebé sempre. Les seves obres tenen un estil molt íntim i personal que narren vivències i records de la pròpia artista. Al llarg de la seva carrera artística ha realitzat diverses exposicions a Barcelona, París, Berlín, Mèxic, entre altres ciutats. L’any 2018 rep la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat de València.
Pintor i professor de pintura. Membre del grup Gallot i de la Sala Tres de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el seu treball s’emmarca dins l’art abstracte. L’any 1977 entra en contacte amb el poeta Joan Brossa amb qui farà algunes incursions. Les seves obres es caracteritzen pel monocromatisme sobri que s’allunya del corrent matèric de l'informalisme
Artista multidisciplinari que s’endinsa en els interrogants de la dualitat natura-cultura conseqüència d’un referent romàntic enfront el consumisme, la multitud, el frenesí tecnològic, advertint de la necessitat de crear noves cartografies, mapes cognitius d’una nova dialèctica de les representacions com a espills de la metamòrfica complexitat social. La seva obra “en evolució” en fa de l’espectador part activa , on cadascun de nosaltres transcrivim el nostre propi diari quotidià. El treball de Perejaume combina les arts plàstiques i la literatura, que per mitjà de la metàfora s’expandeix en totes direccions i alhora obstaculitza la catalogació de tanta riquesa i complexitat.
S’emmarca dins d’una pintura figurativa que fixa la seva atenció en la diversitat de matisos naturals. Cursà estudis a l'Escola Massana i els continuà a la LLotja de Barcelona. Ha exposat en sales de prestigi de Venècia i Catalunya.
Tot i autodefinir-se com a poeta, en la seva obra la paraula, la imatge, el so i la dramatúrgia prenen cos en una quarta dimensió heretada del concepte d’obra d’art total (Richard Wagner). Entesa com a síntesi de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques, la seva perllongada herència s’allargassa a la poesia literària, escènica o teatral i visual, els poemes objecte i urbans, guions cinematogràfics, llibrets d’òpera i altres textos sonors, prosa, cartellisme, instal·lacions o llibres d’art. En els seus inicis juntament amb Antoni Tàpies, col•laborà en la creació de la revista Algol; la seva aproximació dins del món de l’art plàstic comporta l’adhesió d’altres artistes com ara Moisés Villélia, Frederic Amat, Perejaume o Eduardo Chillida.
