Fundació Vila Casas
MUVACC


CAT | ESP | ENG | FRA

Exposició Virtual

Joan Ponç


Viatge a la vida
Inici 30/04/2016
Exposició celebrada del 24 de setembre de 2005 al 4 de juny de 2006 a la Fundació Vila Casas

Joan Ponç, Viatge a la vida: col·lecció llegat Joan Pons Ferrer

 

 

La representació dels sentiments per la cultura, des del món mineral i biològic

L’orat és aquell que va pel món i diu coses i més coes. Qui l’escolta entén les paraules, però no arriba a agafar-ne el sentit. S’acaba dient, respecte a l’orat, que no hi toca. Si ara dic que Joan Ponç és un orat, molts hi estaran d’acord perquè veuen perfectament la minuciositat del disseny plàstic, però no acaben de copsar-ne la intenció. És com quan un parla i sap el que diu, però els altres no l’entenen. Això succeeix amb tota l’obra de Joan Ponç: es evident que només si et raja de dins pots arribar a fer aquelles...


llegir tot

QUADRES DE L’EXPOSICIÓ: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Autoretrat, 1978
1978
Pintura
Oli sobre tela

Subversiu, àcid i divertit. Així és com se’ns presenta Joan Ponç en el seu autoretrat de 1978. Es col·loca ell mateix en el fons del taüt i amb cos ossut. Però lluny de veure’s com un personatge exempt de vida, se’ns apareix absolutament enèrgic i viu. Mig somriure irònic i burleta, ens observa rere les seves ulleres de sol i cobreix el seu cos, més propi d’un personatge de ciència ficció que d’un cadàver. Joan Ponç ens somriu des de l’altre costat, per ell la vida és insignificant davant la mort.
La cabra
1951
Pintura
Oli sobre tela

Una de les obres més representatives de l’època de Dau al Set és la cabra de Joan Ponç. A partir de 1947 comença aquest període. Fills de surrealisme, rebutgen l’automatisme pur psíquic propi de l’època. Es centren en el surrealisme de l’inconscient, però sempre tenint en compte un aspecte racional i transformador. Sempre deixant-se governar per la raó. Ponç preferia la concepció sobre la visió. Ens presenta un paisatge inconnex amb un personatge central, que segurament va assaltar la ment de l’artista, ja que Ponç afirmava que “jo no faig les meves obres, són elles les que continuen venint a mi”. Com a commemoració dels 30 anys de la mort de Joan Ponç i la cessió de l’obra al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el 2014 es va realitzar una publicació que posava en diàleg aquesta obra amb altres artistes, crítics i escriptors, com José Corredor-Matheos, Evru, Vicenç Altaió o Frederic Amat. Tot i que aquesta no es la única “cabra” que va realitzar, ja que quan estava a Brasil en va fer una altra
Caps, ca
1981
Pintura
Oli sobre tela

Arran d’una profunda crisi religiosa el 1978, Ponç comença a realitzar centenars de dibuixos. En molts d’ells és present l’angoixa del mateix artista. Crea personatges del seu subconscient, barrejant animalitat i cultura. Una combinació que només és possible en l’al·lucinació de la seva persona. Les seves pintures cobren un aspecte malèfic que ens remet en alguns casos als capricis de Goya.
Sense títol
1948
Dibuix
Tinta xinesa sobre marbre

L’artista va passar per una època en què va experimentar amb tot tipus de materials i suports. Els seus personatges en lloc d’evolucionar es van mantenir estàtics durant tota la seva etapa creativa, com si es tractés d’éssers que envaïen la seva ment, o que fos aquesta la realitat que percebia l’artista. Trobem una equivalència pictòrica entre el cos i imatge que projecta l’artista en les seves obres amb el seu propi cos. És cert que Ponç no va cuidar en excés la seva salut i per això en quedà ressentit. Les seves creacions i personatges de vegades insinuen autoretrats de la seva pròpia figura.
La mosca
1965
Pintura
Oli sobre tela

De qualsevol estímul, la imaginació de Ponç s’excitava. Amb un reflex, una llum, una ombra, un brunzit, la seva imaginació, que sempre va ser un mitjà i no una finalitat, es disparava. Cap a 1965, Ponç es trobava en un bon moment personal i professional. Després que Rene Metrás li organitzés una exposició el 1964 i després de tornar del Brasil, la seva obra havia començat a circular. Amb això havia pogut establir-se en una casa a Cadaqués i no va ser fins a 1968, que a través d’una carta es va descobrir que l’artista tornava a tancar-se en si mateix. En aquestes èpoques és quan Ponç estableix el que seran les bases del seu llenguatge fins a la seva mort, la seva característica visceralitat formal i la consolidació d’un llenguatge que s’apropa a la geometria.
Sense títol
1975
Gravat
Gravat

En aquesta obra de 1975 observem les imatges que broten del subconscient de l’artista. Imatges que oscil·len entre el somni i l’al·lucinació d’una ment clarament imaginativa. Podem trobar alhora reminiscències de rituals i imatges afroamericanes en la seva pintura. Personatges totèmics, animals que recorden deïtats malignes barrejades amb surrealisme. La seva obra es centra en la representació de la seva psique, envaïda d’imatges metafòriques, estranyes, perilloses i al·lucinògenes.
Suite capses secretes
1975
Pintura
Tècnica mixta sobre paper

Les seves obres sovint mostren un predomini d’un impuls eròtic reprimit. Crea personatges provocadors que neixen del seu afany de burla i provocació pròpia i intenta, per tant, provocar també l’espectador. Aquesta obra en concret, que també pertany al període en què Ponç realitzava gran part de la seva obra en les consultes mèdiques esperant, mostra una vegada més un personatge sortit de la seva imaginació. Aquesta figura se’ns presenta viva, humana i horrible. És un ser metamorfosat que conjuga la concepció humana i un bestiari propi d’una ment angoixada.
Suite fons de l'ésser
1975
Pintura
Tècnica mixta sobre paper

En aquesta obra partim d’una deformació pessimista de la realitat. El personatge es troba formant part d’una exageració dramàtica. El protagonista es veu desmembrat i tràgicament tocat per una força divina que parteix del cel en forma de raig verd. El seu imaginari autosuficient i iconografia orgànica ens recorda un home d’essència estranya màgica. La seva pintura es converteix en una escena de sentiments.
Suite capses secretes
1975
Pintura
Tècnica mixta sobre paper

Arran dels seus problemes de salut, Ponç comença a desenvolupar la seva sèrie de “Capses secretes”. A les sales d’espera dels metges porta materials i diferents suports. Amb els quals, generalment de formats petits, crea les obres que pertanyen a la sèrie. Hi predominen les fantasies i idees que té. Busca també provocar i burlar-se no només d’ell mateix sinó de tot aquell que contempli la seva obra. D’aquesta sèrie en concret l’artista fa subdivisions de les seves obres: Minigeperuts, Estranya, Degollats, Caps-espelmes, Èxtasi, Espurnes, Irregulars, Degenerats i Celestial.
Suite fons de l'ésser
1975
Pintura
Tècnica mixta sobre paper

Cap a 1971, Ponç abandona definitivament Rogent (el seu antic mestre) perquè descobreix que el dibuix és per ell posar límits a l’espai, per a fer d’aquesta manera que el que no existeix, existeixi. I que, per tant, la pintura és també dibuix acolorit. Aquestes són idees contràries al seu antic mestre. Ponç troba la necessitat de representar el seu interior i no de reproduir la realitat. Descobreix a la vegada que tot home és creador i és “al fons de l’ésser” on s’ha d’anar a buscar el secret l’existència de l’art.
Suite capses secretes
1975
Pintura
Tècnica mixta sobre paper

Home i estaques
1984
Pintura
Oli sobre tela

La vida
1971
Pintura
Oli sobre tela

Cementiri
1982
Pintura
Oli sobre tela

Taüt i cotxet
1975
Pintura
Tècnica mixta sobre paper





MUSEUS FÍSICS DE LA FUNDACIÓ PRIVADA VILA CASAS:
BARCELONA

ESPAIS VOLART
Exhibicions temporals Art Contemporani

Espai Volart
BARCELONA

MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura contemporània

Can Framis
PALAFRUGELL

MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario
TORROELLA DE MONTGRÍ

MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra



© 2015 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia