Fundació Vila Casas
MUVACC


CAT | ESP | ENG | FRA

Exposició Virtual

Carme Mariscal


Two way mirror
Inici 30/08/2017
Exposició celebrada del 12 de juny al 12 de setembre de 2010 a la Fundació Vila Casas

TWO WAY MIRROR[1]

 

La seva visió del món es construeix en i, sobretot, pel viatge

Joaquim Noguero[2]

 

La Reina Blanca considerava un avantatge que la memòria funciones en els dos sentits, perquè un només seria tenir “una memòria molt escassa”. No es tracta de vorejar, sinó de travessar els llindars del sentit, ja sigui un mirall o un mur que amaga la trama, les inversions d’una vida que es construeix en i per el viatge, perquè em el projecte Two way mirror de la Carmen Mariscal, ella es deixa guiar en tot moment per la intuïció sense seguir un procés racional. Les referències o els encontres que es produeixen, sempre vénen d’una anàlisi posterior a les obres....
llegir tot


QUADRES DE L’EXPOSICIÓ: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
de la serie A TRAVÉS DEL ESPEJO
2010
Fotografia
fotografia cromógena

Un rostre observa cándidament a l'espectador. Carmen Mariscal, amb aquesta sèrie d'imatges ens referencia a Alicia a través del mirall de Lewis Carroll. Per a l'artista, la bellesa, la candidesa, la representació del cos, entra en conflicte amb la imatge projectada en el mirall. El cos, símbol de resistència, és també l'anhel i la projecció dels cànons de bellesa i estereotips socials que apareix reflectida en una superfície reflectora. Es troba subjecta també a la subjectivitat de l'espectador. La identitat és un element que neix i es projecta i alhora es percep com a resposta d'aquesta mateixa projecció.
de la serie ROMA
2009
Fotografia
fotografia cromógena

Els temes centrals de l'obra de Mariscal engloben el cos humà, la identitat i la humanitat. Sota una capa marmolea representa el cos humà, privat de la perfecció amb la qual s'acostuma a presentar la imatge de la dona en l'art. La rugositat i aspror de la roca, conjugada amb el cos, realça la idea de carnalitat. Aquesta, es troba amagada de manera espectral. La feminitat juga un paper destacat en la imatge, on la dona cobreix o acaricia el seu cos. El cos sembla respirar sota un halo de nostàlgia atorgat per la textura escamosa de la roca.
de la serie MEMORIA
2005
Fotografia
fotografia cromógena

El melic ocupa la posició central en una imatge amb tendències abstractes. Aquest, podent-se considerar origen de la fertilitat i la reproducció pot ser al seu torn una analogia de l'univers. Una petita porció de vida enmig de la immensitat. Aquesta delicada imatge de l'artista ens presenta de forma esquemàtica, que no senzilla, el concepte de vida i d'origen. Ens trobem davant d'una obra desconcertant que juga entre l'ambigüitat i l'atractiu del que és evident i l'ocult. La maternitat ens apareix com ressò de creació i de vida. El melic és la memòria i recordatori de la capacitat de la vida per seguir reproduint-se, un recordatori del que som.
YO, NOSOTRAS, YO
2006
Multidisciplinar
fotografia digital, emmarcada, pèl natural i artificial, lliga i llistó negre

La identitat té un paper important en aquesta obra de Mariscal. El debat entre el que som, el que creiem ser i les nostres diferents facetes d'identitat, semblen entreteixir amb dues trenes que sobresurten d'una imatge per acabar també entreteixides entre elles. Nosaltres, jo, conceptes que abasten i ens fan debatre. La identitat, pot fragmentar-se, pot desplegar-se, però finalment és la comunió de totes aquestes parts la qual sobresurt a la realitat com un organisme vivent. Els autoretrats li serveixen a l'artista per tractar temes universals que al seu torn entenem com íntims. La matèria orgànica d'aquesta obra ens serveix com ancoratge a les diferents parts que ens conjuguen.
Fotograma vídeo PAL
2010
Multidisciplinar


Carmen Mariscal rescata el llibre d'Alicia a través del mirall, com un record de la infància, per treballar sobre la idea del passat. El vídeo que va realitzar per a aquesta exposició és el que conformo la resta d'imatges que van acompanyar aquesta exposició. Treball sobre la idea del record que tenia de la novel·la, sense rellegir-lo, perquè volia treballar sobre el record, sobre el concepte de mirall, de desdoblament i d'identitat. El passat i el record, canviats per les vivències interpretades a través de les emocions d'un mateix, conformen una realitat subjectiva, les coses són com un les sent.
SIN SALIDA II
2010
Multidisciplinar
fotografia a partir de negatiu impresa en Dura Clear en caixa de fusta amb vidre i miralls

L'obra de Mariscal pivota entre la fotografia, el vídeo, la instal·lació. En la sèrie Sense Sortida trobem objectes que combinen aquestes disciplines. Les fotografies, muntades i impreses es transformen en escultures en què, gràcies al mirall, l'espectador es converteix en participi. En aquest cas en concret, una dona amb trenes, es cobreix la cara amb les mans. A sobre d'aquest, un mirall reflecteix allò que té davant. L'espectador es veu obligat a convertir-se en el propi individu de l'obra i ser el seu eix central. La seva identitat és la que entra en joc. La nostra presència es transforma en el present de l'obra, sent aquesta atemporal.
de la serie A TRAVÉS DEL ESPEJO
2010
Fotografia
fotografia cromógena

L'objecte trobat és de vegades part de l'obra de l'artista. En aquest cas no és un objecte aleatori, sinó que es tracta d'un objecte passat que li porta records a la memòria. Aquests es converteixen en una mena de talismà capaç d'evocar una vivència del passat. El record és de vegades instrument per recrear la identitat d'un mateix, que es va formant no només pel factor genètic sinó pel cúmul d'experiències viscudes al llarg dels anys. En això cas, el llibre d'Alicia a través del mirall va pertànyer a la seva sogra. A través de fragments del llibre, la superposició d'aquests amb les il·lustracions originals de Sir John Tenniel i les imatges de rostres, l'artista parla del passat, potser amb certa nostàlgia.
SIN TÍTULO 1/3
2010
Instal·lació
resina amb pèl artificial

Rostres hieràtics de resina, col·locats un darrere d'un altre i units per trenes que s'entrellacen fins a formar una catenària de personalitats. Representacions d'una dona estereotipada i sense expressió reposen estàtiques una al costat de l'altra. Tot i que totes semblin mantenir la mateixa inexpressió, l'absència amb la juga l'artista ens convida a fer una introspecció. Només podem suposar que succeeix en la ment dels personatges. Assumim que es tracta del mateix individu fragmentat. Un desdoblament que permet visualitzar els diferents aspectes que conformen una única unitat. Aquesta, indivisible no tindria sentit sense totes les parts que la formen.
UNA SEMANA
2007
Fotografia
fotografia cromógena

Mariscal va parlar en una de les sèries de la maternitat. A través de fotografies que va realitzar sobre els diversos canvis pels quals pas el seu cos, així com el treball que realitzo sobre el concepte de cos com a receptacle de vida, ens va plantejar, amb un aspecte formal molt semblant al d'aquesta imatge, la complexitat de del naixement i la vida. En aquesta imatge contemplem un concepte semblant a on el subjecte representat intuïm que es troba en la seva primera setmana de vida. De nou l'artista ens deixa intuir, més que ensenyar. Juga amb la subtilesa de l'ambigüitat en presentar un cos d'una banda sembla una substància inert i per una altra ens deixa percebre un feble batec humà.
ELLA Y YO
2010
Escultura
escultura de vidre

MANO JULIAN
2008
Fotografia
fotografia cromógena

de la serie MEMORIA
2005
Fotografia
fotografia cromógena

de la serie RECUERDO
2007
Fotografia
fotografia cromógena

LOS INSENCTOS I
2010
Multidisciplinar
fotografia a partir de negatiu impresa en Dura Clear en caixa de fusta amb vidre i miralls

VAMOS A PRETENDER...
Multidisciplinar
fotografia a partir de negatiu impresa en Dura Clear en caixa de fusta amb vidre i miralls

de la serie A TRAVÉS DEL ESPEJO
2010
Fotografia
fotografia cromógena

de la serie ROMA
2009
Fotografia
fotografia cromógena

de la serie MEMORIA
2005
Fotografia
fotografia cromógena

de la serie LOS MUROS
2010
Fotografia
fotografia cromógena

de la serie A TRAVÉS DEL ESPEJO
2010
Fotografia
fotografia cromógena




ALTRES EXPOSICIONS :
Alfons Borrell
Alfons Borrell
Alfons Borrell


MUSEUS FÍSICS DE LA FUNDACIÓ PRIVADA VILA CASAS:
BARCELONA

ESPAIS VOLART
Exhibicions temporals Art Contemporani

Espai Volart
BARCELONA

MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura contemporània

Can Framis
PALAFRUGELL

MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario
TORROELLA DE MONTGRÍ

MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra



© 2015 Fundació Vila Casas   *   Avís legal   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia