Fundació Vila Casas
MUVACC


CAT | ESP | ENG | FRA

Exposició Virtual

Gregori Iglesias


Sense silenci
Inici 09/01/2017
Exposició celebrada del 17 de setembre de 2009 al 19 de desembre de 2009 a la Fundació Vila Casas

 LA DIAGONAL ENTRE PAUL AUSTER I GREGORI IGLESIAS

 

 

No está nada claro que nuestras vidas tengan argumento, un principio y un final.

Enrique Vila-Matas[1]

 

El petit Pol carreteja El palau de la lluna[2]. No entens com, entre tots els llibres, sempre, indefugiblement, les seves mans estiren una obra fonamental per a tu. Ara, l’edició, s’ha convertit en un mar de línies encreuades on fins i tot el color esquitxa la negror de la grafia.

 

*

 

Aquella setmana no podia rebre el dimarts a la tarda, però quan vas treure el cap per la porta del meu despatx em vaig saltar el protocol establert. Era la setmana que Miquel Barceló havia d’aterrar per la galeria. Amb...


llegir tot

QUADRES DE L’EXPOSICIÓ: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Generalment, aquest artista lleidatà es nega a utilitzar referències de la realitat. Del seu imaginari, creixen i neixen les seves obres. Els gossos són una temàtica constant en els seus treballs. A vegades són representats com a depredadors orgullosos i d’altres com a víctimes. En aquesta obra trobem reminiscències de les obres de Francis Bacon. Els roses i vermells doten d’agressivitat i carnalitat els personatges que apareixen. La composició caòtica mostra un enrevessat concepte narratiu que sembla néixer de la part més obscura, orgullosa i alhora autocrítica d’ell mateix. Entenem el seu personatge del gos com una representació d’ell mateix. A voltes submís i abatut, d’altres afamat i depredador, com si fos una al•legoria a la condició humana.
Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Túnels infinits que s’esvaeixen cap a un final incert. Personatges que vaguen, que van i vénen sense rumb fix i que ocupen un espai que es percep com a desolador. La sèrie de metros d’Iglesias sembla una metàfora d’una angoixa existencial marcada per la incertesa, la despersonalització i el futur encara per descobrir. Aquesta obra mostra un espai confús, i obscur. La perspectiva guia l’espectador cap al més profund de l’obra, convidant-lo a endinsar-se en els racons més amagats de l’espai creat per l’artista. Com sol passar en les seves obres, Iglesias provoca l’espectador, però no es tracta d’una provocació mancada de contingut, sinó més aviat el convida a buscar la seva part més obscura.
Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

La temàtica tractada en les diferents obres d’Iglesias sembla no encaixar. Del retrat de la seva memòria als seus diàlegs amb grans mestres, passant pels gossos i finament les biblioteques. En aquestes biblioteques concretament, l’artista pretén crear espais sacres i purs. Les biblioteques es converteixen en llar de coneixement i saviesa. Tot i això, totes aquestes diferents temàtiques tenen en comú l’evident lluita interna de l’artista. Aquest utilitza la creació com a arma efectiva en el que sembla ser una constant recerca, no només formal, sinó espiritual. La seva rebel•lia es fa present en els seus traços enèrgics, en les seves gammes monocromàtiques combinades amb vermells, la seva aparent composició caòtica de traços que porta a la figuració ordenada.
Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Els retrats de l’artista moltes vegades semblen estar compostos de les moltes capes de la personalitat del subjecte. Més enllà de l’estètica formal d’un rostre, Iglesias esquartera l’ésser humà, el separa i analitza per més tard tornar a formar-lo en el que és la seva reinterpretació de la psique del subjecte. Els retrats són complexos, com els mateixos subjectes, compostos de múltiples facetes, de vegades en el sentit més literal de la paraula, ja que els compon separant els traços també amb capes de vernís entremig. La psicologia del retratat apareix com a eix central de l’obra. El traç enèrgic, en alguns moments dubtós i precís i incisiu en d’altres, compon el que sembla ser la psique més profunda dels seus personatges. Aquests, de vegades anònims, semblen mostrar-nos una profunda reflexió personal de l’artista cap al seu propi ser. Percebem la recerca constant de l’artista per a comprendre la condició humana en general i concretament la pròpia.
Fusilamiento
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Fusilamiento és una de les peces que pertany a la sèrie “Diálogo con maestros” d’Iglesias. En aquesta peça reinterpreta l’obra Los fusilamientos del 3 de mayo de Francisco de Goya. En un primer pla trobem els mateixos personatges que Goya va incloure a la seva pintura, però a la peça d’Iglesias els soldats es presenten com una amalgama de vermells en dripping i traços enèrgics. La identitat dels soldats passa a ser-ne una d’única, com si fos la presència d’una única mort. Al fons reapareixen els túnels de metro, infinits i obscurs que l’artista ja ens presenta en moltes de les seves obres. Interior i exterior conviuen en aquesta obra plena de contrastos latents. La gamma cromàtica sembla obrir-se més enllà del negre, gris i vermell habituals.
La última cena I
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

De nou l’artista estableix un diàleg amb obres emblemàtiques de la història de l’art. Aquesta peça està inspirada en L’Últim Sopar de Leonardo da Vinci. La composició, molt semblant, recorda també algunes de les seves obres, com la sèrie de les biblioteques. De traç enèrgic i decidit, Iglesias s’inspira en aquesta iconogràfica imatge i enterboleix l’ambient entre grisos, refregats i empastaments. Ens recorden algunes obres de Francis Bacon, com podria ser Study after Velázquez’s Portrait of Pope Innocent X que alhora també es tracta d’una reinterpretació d’una obra clàssica de Velázquez. Iglesias agafa tot aquest bagatge històric fent-se’l seu en aquesta peça.
Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

L’horror vacui que predomina en algunes de les obres de Gregori Iglesias es veu compensat per l’absència de cromatisme. Molts dels seus treballs són monocromàtics i de vegades es decanten més pel dibuix que per la pintura. La majoria de les seves obres semblen una autoexploració del mateix artista. Aquests espais que surten de l’interior d’Iglesias i que aparentment estan ordenats, semblen brotar de l’impuls i vitalitat del traç desordenat i polsant. Existeix una voluntat de recerca interior allunyada de l’egocentrisme i basada en una profunda reflexió, com si la seva pintura fos una recerca de la seva pròpia raó de ser.
Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

L’obra d’Iglesias sovint es torna matèrica. Aquesta matèria es transforma de vegades en un objecte independent de l’obra. En aquesta obra l’empastament vermell central té una presència pròpia i cobra vida. La violència d’aquesta imatge és, com en moltes altres obres d’Iglesias, un impuls rebel de creació, com si en l’acte creador existís certa acció mística, i aquesta mateixa acció fos alhora una lluita interna de l’artista. Iglesias s’exposa, explora, autoavalua i lluita contra si mateix en cadascuna de les seves peces, fent que nosaltres, els espectadors, reflexionem sobre la nostra pròpia violència interna.
Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Multitud de rostres componen aquesta obra en concret. Els personatges, irrecognoscibles, semblen saturar l’escena de presències anònimes. L’angoixa i opressió broten d’aquesta obra, igual que de l’imaginari d’Iglesias, de vegades turmentat, d’altres rebel, i d’altres combatiu. L’espectador es converteix en aquest cas en el centre d’atenció dels grotescos rostres que l’escodrinyen. Som objecte de judicis, l’artista aconsegueix col•locar-nos al seu lloc. Sota una veu autocrítica, sota el focus de l’angoixa existencial, i ens fa partícips de la seva obra. Ens convida a ocupar la seva pell.
Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Mis padres
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela

Sense títol
Pintura
Tècnica mixta sobre tela





MUSEUS FÍSICS DE LA FUNDACIÓ PRIVADA VILA CASAS:
BARCELONA

ESPAIS VOLART
Exhibicions temporals Art Contemporani

Espai Volart
BARCELONA

MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura contemporània

Can Framis
PALAFRUGELL

MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario
TORROELLA DE MONTGRÍ

MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra



© 2015 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia