Fundació Vila Casas
MUVACC


CAT | ESP | ENG | FRA

Exposició Virtual

Gabriel


PLEC_TOPOS
Inici 30/08/2018
Exposició celebrada del 21 de gener al 20 de març del 2010 a la Fundació Vila Casas

L’art ha estat una travessia dels interrogants.

Rafael Argullol

 

  1. G. —L’arborament del corpus de la meva obra em condueix en paral·lel a la seva execució, a l’exploració de la idea d’art estricto sensu, i tanmateix en la mesura que esdevé en un temps cultural, observar en quin espai de percepcions i consideracions irromp. Atès que crec que l’estatu quo actual que determina el teixit avaluatiu institucional opera facultant un determinat paradigma que en termes genèrics dissocia forma i concepte, i reclou l’horitzó d’intencions de l’art en la construcció d’especulacions visuals subjectes a algun tipus de justificació contingent, normalment amb càrrega explícita de...

llegir tot

QUADRES DE L’EXPOSICIÓ: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
Imminència de la immanència
2009
Escultura
Acer inoxidable i fosa d'alumini pintada

Gabriel ens planteja la seva obra com un refundar la forma. Les seves escultures, de caràcter abstracte, ens parlen d'una cerca de noves formes artístiques. Així com la pintura abstracta ens brindaria informació de la pintura com a tal, i seria un mètode de autorreferència, amb l'escultura de Gabriel succeiria el mateix. L'escultura parlaria de forma i de procediments escultòrics alhora que tornar a l'origen, a l'ésser humà, al misticisme, la incertesa de la destinació i a l'anhel metafísic. En la seva obra, obsessionada amb la formalitat de la representació, els materials prenen importància. Aquests són heterogenis: des de vidre, ferro, aigua o neó, passant per elements més orgànics, com la pell de serp o la fusta.
Metatron
2007
Escultura
Fusta coberta de claus

Les obres d'aquesta exposició estableixen un diàleg entre aquests elements creats per la naturalesa, tots aquests que es creen de manera accidental i d'altra banda, l'artificialitat d'alguns dels seus materials, els “feliços accidents” que apareixen en modelar allò artifici. Això confronta dos mons i crea incertesa, tant de creador com d'espectador. L'inconscient de l'artista es torna llenguatge i crea amb la forma, preguntes retòriques, dubtes i artificis que l'espectador ha de resoldre davant les seves obres. Sembla fins i tot transgredir en algunes de les seves creacions les lleis de la física. Això desperta tant la percepció com els dubtes en observar quins són els limitis de la realitat.
Kar-Sar
2005
Escultura
Alumini

Gabriel com a artista autodidacta se situa mes com a precursor de la tècnica i el llenguatge que com a seguidor d'un moviment en concret. A pesar que crítics com Rafael Argullol ho situïn en el vessant de la segona meitat del segle XX sobre l'escultura no figurativa vinculada al abstraccionisme. El mateix afirma “el sistema et dóna la resposta que ell desitja i això és incompatible amb la creació”. Per tant descobrim a un artista al que li interessa “situar-se en la intempèrie, en l'exterior del sistema” Això li permet crear lliurement, lluny de cànons que no siguin els propis. Obrir la porta a fracturar la norma.
Forma inconscient
1992
Escultura
Acer inoxidable, agulles i vidre

Les metàfores com a portes que obren abismes existenciales també estan presents. La constant cerca de la materialitat correcta, de forma precisa, de referència a la naturalesa, al caos dins de l'ordre o de l'ordre dins del caos. Les seves obres semblen suspendre el temps, detenir-ho per complet encara que sigui per uns instants, on l'espectador, nosaltres, sentim tenir el privilegi d'observar el temps detingut i acostar-nos a aquest anhel universal. És en aquest moment de pausa total, d'absència de tot on podem reflexionar sobre els aspectes mes transcendentals de la nostra existència.
To Theion
2009
Escultura
Acer inoxidable i fosa d'alumini pintada

El buit també pren gran importància en l'obra de l'escultor. El buit com a solitud, com a absència es converteix en presència constant. El buit es converteix en forma. Ell mateix afirma “tot i que, paradoxalment, en primer lloc s’ha de construir el buit”. La plenitud de la forma i la seva absència es combinen per exemple a To Theion. Concretament el buit en aquesta peça està emmarcat i delimitat. La matèria sembla travessar la cavitat per força. Contorsionada per poder entrar, com si aquesta fos densa, i és que el buit pot ser dens, d'una densitat aclaparadora. D'una densitat tal que deforma la matèria mes compacta i dura.
Agn
2008
Escultura
Fusta coberta de claus

L'escultura de Gabriel sembla insinuar mes que dictaminar. Les subtileses mes que les evidències ens desarmen i ens obliguen a esforçar la nostra percepció i pensament. La seva veritat sembla molt mes precisa quan està amagada, perquè camuflada entre les seves formes ens travessa sense que ens adonem d'ella. Juga a pesar que ens vam crear fracassant cognitivament. Ens genera dubtes sense que ens adonem. I és que l'artista es vol deslligar de la idea de la metàfora. Com ell mateix explica, en desprendre'ns del llenguatge que determinaria la manera de pensar desapareix també la idea preconcebuda i la forma pura, la matèria despresa de la preconcepció es converteix en art lliure.
Isin Chetne Tviste
2008
Escultura
Fusta coberta de claus

La cerca de la forma pura és sovint el fil conductor del treball de l'artista. Aquesta forma pura, l'espai que ocupa, el buit que omple, es torna objecte. Un objecte davant nostre que no podem aconseguir i per tant se'ns converteix en objecte de desig. Ell que defensa l'acte creatiu en si mateix i que afirma que "Continuo pensant que el poder de l'art radica a materialitzar alguna cosa que es troba en l'intel·lecte" ens mostra com a pro action brolla de la seva psique i se'ns presenta imponent i com a repte cap a la nostra pròpia.
Tetragrammanton
2009
Escultura
Fusta coberta de claus

Tetragrammaton ens mostra una epidermis metàl·lica. Els claus s'assemblen a petites cèl·lules, dures en la seva composició. Una dermis armada on les ones la tornen gairebé líquida, com a porus ampliats, com a ones en l'aigua, com a ondulacions sonores. Duresa i elasticitat es barregen. És també una forma pura, que es manté al pas del temps, a les circumstàncies, a les construccions socials, a qualsevol presumpció. La forma és eterna i universal. Com el són les escultures de Gabriel i és aquí on radica el seu treball. Una cerca constant, una depuració, i una universalitat on el seu treball transcendeix al propi artista.
Cefalomancia
2007
Escultura
Marbre

Extaticitat de l'estaticitat
2009
Escultura
Metracrilat

Paean
2009
Escultura
Fusta coberta de claus

Pleroma
2005
Escultura
Fosa d'alumini

Polutropon
2007
Escultura
Fusta lacada

Pro archon
2005
Escultura


El somriure de bronze
1990
Escultura


Teratologia del nucli
2007
Escultura






MUSEUS FÍSICS DE LA FUNDACIÓ PRIVADA VILA CASAS:
BARCELONA

ESPAIS VOLART
Exhibicions temporals Art Contemporani

Espai Volart
BARCELONA

MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura contemporània

Can Framis
PALAFRUGELL

MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario
TORROELLA DE MONTGRÍ

MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra



© 2015 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia