Fundació Vila Casas
MUVACC


CAT | ESP | ENG | FRA

Exposició Virtual

Carlos Mensa


Carlos Mensa
Inici 07/10/2016
Exposició celebrada del 27 de setembre de 2008 al 15 d'abril de 2009 a la Fundació Vila Casas

Contemplació Mútua. Carlos Mensa

 

Des-ocultacions d’una contemplació mútua

 

Ninguna clase de cuerpos temo sino a los humanos.

Goya, Carta a Zapater

 

Són els seus retrats els que estan contemplant, i les seves vides les que es recreen en el discurs; els monstres corresponen a les imatges quotidianes que, per corrents, no encerten a identificar; tot el seu món i el meu, i el de tots, paga el tribut exigible als qui han sabut encertar la clau de la porta i descobreixen amb sorpresa que la transcendència, el més enllà, és un pati cobert de gallines.[1]

 

El títol de l’exposició parteix d’una pintura de l’any 1981, Contemplació mútua, que provoca el joc d’una...


llegir tot

QUADRES DE L’EXPOSICIÓ: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
Pintor en el estudio
1980
Pintura
Acrílic sobre tela

Aquesta obra parla del sexe i la pulsió sexual. Mensa s’escapa de les fronteres i definicions i plasma part del seu ser en cada peça. Expressa les contradiccions de l’existència humana i ens recorda la vulnerabilitat de la nostra condició. No té reticències a ser provocador, despullar-se i exposar-se, encara que moltes vegades ho faci ocult rere una màscara o un elm. Inclús els seus personatges femenins apareixen sense rostre, sent únicament cossos sexualitzats en èxtasi. Ell, més que espectador, és guardià de l’escena i s’interposa entre l’espectador i aquesta. Potser es presenta a si mateix com a defensor de l’impuls sexual, del contracorrent, d’allò ocult i en definitiva de qualsevol tipus de pensament, sigui aquest o no adequat.
Gorda con Yelmo
1974
Pintura
Acrílic sobre tela

Gorda con yelmo és una pintura de tractament clàssic. Ens recorda les representacions de cavallers, de famílies reials i de retrats propis d’un període de temps en què només l’estrat social més alt (o poderós) es podia permetre quedar retratat així. Trobem certs paral·lelismes potser amb l’obra El bufón el Primo de Velázquez. Com a l’obra de Mensa existeix una dignificació d’allò grotesc. La diferència més essencial es trobaria que Velázquez oculta les deformitats del seu personatge, l’asseu perquè no se’n vegin les cames curtes i li tanca els punys perquè no se’n percebin les mans. Mensa, en canvi, exalta l’anomalia. En el cas de la pintura de Mensa, no és important la identitat del subjecte, mentre que Velázquez busca retratar concretament el bufó don Sebastián de Morra.
La domadora
1972
Pintura
Acrílic sobre tela

D’iconografia surrealista i amb una clara referència a la pintura metafísica de De Chirico que trobem en forma de maniquí en un segon pla, Mensa ens presenta la seva domadora. Qui és aquest enigmàtic personatge que s’amaga rere la màscara? Se’ns insinua entre tímida i coqueta, encara que les mans podrien intentar amagar la seva cara sota un gest ambigu. Dos grans animals escolten la protagonista, es troben abatuts i mancats de voluntat pròpia. La imatge ens suggereix una batalla acarnissada en què la protagonista ha guanyat i ara intenta dissimular sota un gest d’innocència picaresca.
Contamos contigo
1972
Pintura
Acrílic sobre tela

Contamos contigo és una provocació a l’espectador. Presenta una situació surrealista en la qual el personatge col·locat davant d’un sofà vermell i assegut en una cadira de rodes es dirigeix a l’espectador. D’aspecte poderós i clarament mutilat, manté una dignitat pròpia d’un dirigent. Aquest sembla que es dirigeixi a nosaltres, “Comptem amb tu” ens diu. Com si nosaltres fóssim l’única esperança. Ens sentim enganyats i obligats, som els únics capaços de cometre el que se’ns ha encomanat. Perquè no deixem de sentir-nos com el protagonista, postrats, mutilats. El títol de l’obra és un missatge clar a l’espectador, un recordatori que formem part de l’univers de Mensa i que ell compta amb nosaltres.
Sense títol
1982
Pintura
Acrílic sobre tela

Sense títol és una de les peces inacabades que trobem en aquesta mostra i que van quedar sense acabar per la sobtada mort de l’artista el 1982. Ens trobem davant d’un dels temes recurrents a l’obra de Mesa, la personificació dels animals. Potser com a representació dels impulsos de l’ésser humà que van més enllà de la conducta social humanitzada, sent les seves obres d’aquest tipus un recordatori dels impulsos que l’ésser humà s’esforça per amagar o una naturalesa que intenta negar. El fons de l’obra està compost d’arquitectures que recorden la pintura metafísica.
Hombre con Yelmo
Pintura
Oli sobre tela

Una de les obres de l’artista realment incòmoda a ulls de l’espectador, no només per la deformitat del personatge protagonista sinó pel tractament que en fa. L’home es troba dignificat, la seva identitat està coberta amb un elm, però aquest està ornamentat amb una escultura daurada que s’assembla a algun personatge mitològic. Inclús les fulles recorden les plomes vermelles i daurades pròpies d’un fènix. Ens trobem davant d’una exaltació de la deformitat. Allò lleig, impropi, obscur, amorf, està col·locat sobre una peanya. Plantem cara davant l’antítesi dels cànons de l’escultura clàssica i tot i així no podem deixar de mirar. L’artista potser pretén reafirmar-se en la idea que la naturalesa de l’ésser humà no és només allò que ens esforcem a realçar, sinó que l’altra meitat que mantenim oculta, la deformitat de l’esperit i de la moral també ens defineix i, per tant, hauria d’ocupar el mateix lloc.
Contemplació mutua
1981
Pintura
Acrílic sobre tela

Carlos Mensa es rebel·la contra la injustícia. Per això utilitza l’humor negre, la sàtira i la ironia més àcida. Dessacralitza el poder i usa el sarcasme destructiu per a parlar de l’estupidesa humana. A Contemplació mútua l’espectador forma part del públic que també apareix a l’obra. Esperem asseguts i expectants les declaracions d’un simi que ens mira amb insolència. Ens contempla desafiants des del poder. Ens trobem davant d’una imatge poèticament construïda que ens evidencia l’absurditat del poder. Ens veiem formant part d’un joc de mirades sense sentit.
Pintor en el estudio I
1979
Pintura
Acrílic sobre tela

Carlos Mensa va viure un exili primerenc a causa de la Guerra Civil espanyola, que va influir en la temàtica d’algunes de les seves obres. Realitzava una crítica tant a les institucions de poder com al franquisme i a la nova societat de consum en què vivia. Algunes de les seves obres presenten, a més d’una tècnica depurada i detallista que frega l’hiperrealisme, una il·luminació tenebrista. El clarobscur reforça la terbolesa de l’escena, aquesta és pertorbadora, desconcertant i incòmoda. Entenem que l’artista es representa a si mateix com a cardenal, ja que Mensa solia usar l’humor àcid per a transmetre el seu missatge i no prendre’s res seriosament. D’aquesta manera l’humor negre és fil conductor d’algunes de les seves idees més controvertides.
El coleccionista
1979
Pintura
Acrílic sobre tela

Un animal humanitzat es cobreix ocult sota la jaqueta. Imaginem una silueta aviar que s’escapoleix entre les ombres. El coleccionista, com anomena l’artista al seu personatge principal, sembla perpetrador d’un furt. Aconsegueixo traginar una escultura o maniquí i el que sembla una porta de cotxe. Aquest comportament es podria atribuir al d’una garsa i al mite que aquestes acumulen objectes de valor com faria un col·leccionista. L’obra està tenyida d’una brutal ironia sobre el consum que tant va criticar Mensa en les seves obres. El col·leccionista apareix com un lladre que acumula simplement pel fet de tenir sense necessitat d’apreciar què és el que s’endú.
Caps amb una gran bola al damunt
1964
Pintura
Oli sobre tela

Sembla que Mensa ressalta tots aquells atributs de la condició humana que no són nobles. Fuig dels estereotips apol·linis i es centra en la part obscura del pensament. La mentida, la dominació, la por i la inseguretat són conceptes que evoca amb cruesa. Podria partir de la pròpia lluita de l’artista no només amb la societat sinó amb si mateix. Es debat a acceptar tot allò lleig i obscur del seu ser. Per això sempre ens inquieta la seva obra i ens hi reconeixem perquè són conceptes atemporals. Tot espectador veu representada la seva part més vil. Ens mirem en el mirall que l’artista ha pintat i n’acceptem incòmodes el reflex.
Vellard amb turbant
1981
Pintura
Acrílic sobre tela

Caballero de la mano en el pecho
Pintura
Acrílic sobre tela

Inquisidor
1981
Pintura
Acrílic sobre tela

La salida
1964
Pintura
Acrílic sobre tela

Paletes
1964
Pintura
Acrílic sobre tela

Sense títol
1964
Pintura
Acrílic sobre tela

Dona amb cotilla vermella
1964
Pintura
Acrílic sobre tela

Sèrie Locas I
1982
Pintura
Acrílic sobre tela

Sèrie Locas II
1982
Pintura
Acrílic sobre tela

Gorda con yelmo
1981
Escultura
Bronze

Home-Au
1982
Pintura
Acrílic sobre tela





MUSEUS FÍSICS DE LA FUNDACIÓ PRIVADA VILA CASAS:
BARCELONA

ESPAIS VOLART
Exhibicions temporals Art Contemporani

Espai Volart
BARCELONA

MUSEU CAN FRAMIS
Museu de Pintura contemporània

Can Framis
PALAFRUGELL

MUSEU CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània

Can Mario
TORROELLA DE MONTGRÍ

MUSEU PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània

Palau Solterra



© 2015 Fundació Vila Casas   *   Avís legal i política de privacitat   *   Política de cookies   *   Mapa web   *   Anunzia